Resultats de la cerca

Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993

Començà estudis de literatura clàssica al Christ College d’Oxford, però es decantà pels de zoologia Graduat el 1956, l’any 1960 obtingué el doctorat i posteriorment amplià estudis al California Institute de Pasadena i a la Carnegie Institute de Baltimore EUA Fou professor i investigador a Oxford de 1962 a 1971, any en què passà a Cambridge, primer al Laboratori de Biologia Molecular 1971-83 i posteriorment al de zoologia L’any 1989 cofundà el Wellcome Trust/Cancer Research UK Institute, adscrit a la Universitat de Cambridge, que presidí fins a l’any 2001 L’any 2004 la institució canvià el nom…

Doctor per la Universitat de Cambridge 1965, de la qual és membre permanent de l’equip científic del Laboratori de Biologia Molecular des del 1969, en codirigí el Departament de Biologia Cellular 1984-86 Pertany a l’Organització Europea de Biologia Molecular 1976, a la Royal Society 1983 i a la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències 2000 Considerat una autoritat en l’àmbit de la biologia del desenvolupament, les seves investigacions sobre l’evolució genètica de la mosca Drosophila melanogaster han permès avançar en l’estudi del genoma humà i les malalties de base genètica D’entre els seus…

Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner  i Robert Horvitz  en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran Bretanya,…

Estudià medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es graduà el 1908 El 1945 rebé, amb EB Chain i HW Florey, el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les propietats bactericides del fong Penicillium notatum i per la sintetització de la penicillina 1921, que, començada a experimentar el 1929, fou d’una gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial Pot ésser considerat com el descobridor dels antibiòtics i l’iniciador de l’època d’aquests medicaments, que han tingut un paper decisiu en la immunització i la profilaxi de les malalties provocades per bacteris…

Doctorat a la Universitat de Cambridge 1952, d’ençà del 1962 treballà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council, a Cambridge, laboratori que dirigí 1986-96 Especialitzat en el tractament matemàtic interpretatiu de les imatges obtingudes per microscòpia electrònica dels nucleosomes complexos d’ADN i histones, aportà també noves tècniques cristallogràfiques en l’estudi de l’ADN i les proteïnes al microscopi electrònic L’any 1982 li fou atorgat el premi Nobel de química Fou president de la Royal Society de Londres 1995-2000

Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva

Professor de mineralogia 1828-32 i de filosofia moral 1838-55 a Cambridge, modificà l’empirisme tradicional en destacar una activitat a priori de l’esperit en la reunió i conformació de les sensacions i considerà la ciència com un procés de creixement orgànic de la raó La seva obra principal, History of the Inductive Sciences 1837, tingué una gran influència en el neopositivisme del cercle de Viena

Es doctorà a la Universitat de Cambridge l’any 1971, on, com a resultat de la seva recerca, hom obtingué per primera vegada un vedell a partir d’un embrió congelat El 1973 es traslladà a Edimburg, on dirigí el departament d’expressió gènica i desenvolupament de l’Institut Roslin Expert en clonació, es donà a conèixer mundialment per haver estat el cap de l’equip que l’any 1986 aconseguí la clonació de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d’una cèllula adulta L’any 2008 anuncià que abandonava les tècniques de clonació per transferència nuclear utilitzades amb Dolly per afegir-se a…

Especialitzat en entomologia, féu recerques importants sobre els ortòpters de l’Àsia central i estudià la migració de les llagostes A partir del 1920 treballà a Anglaterra, i el 1945 fou nomenat director de l’Antilocusts Research Centre Membre de la Royal Society, publicà Locusts and Grasshoppers 1928 i Insects and Climate 1931