Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
papovavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per una doble cadena d’ADN i una càpsida nua, de simetria icosaèdrica, amb 72 capsòmers; la majoria d’aquests virus —si no tots— poden causar tumors quan són dins d’hostes vertebrats.
Inclou el virus del papilloma causant de les berrugues humanes i el del polioma dels ratolins
coxiel·la
Biologia
Gènere de bacteris (bacils, cocs o pleomòrfics), de l’ordre de les rickettsials, gramnegatius, filtrables, paràsits obligats, molt resistents als agents externs, que poden produir diferents infeccions als animals i als homes, entre les quals la C
.
burnetti és l’agent causant de la febre Q, transmesa a l’ésser humà per diferents paràsits que actuen com a vectors
Friedrich Löffler
Biologia
Bacteriòleg alemany.
Aconseguí d’aïllar i de cultivar el bacil productor de la diftèria , després d’haver-lo descobert Klebs a les falses membranes de la faringe 1884 Més tard 1898 descobrí el virus causant de la glossopeda
bacil de Ducrey
Biologia
Bacil, de la família de les brucel·làcies, causant del xancre tou.
vibrió
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les espiril·làcies, de forma corba i amb flagels que li permeten de moure’s.
Cal destacar-ne el vibrió colèric Vibrio comma o cholerae , que és l’agent causant del còlera L’espècie Vproteus és present en les defecacions de malalts de còlera nostrats o en casos de certes diarrees estivals infantils
bordetel·la
Biologia
Gènere de coccobacils, de la família de les brucel·làcies, hemolítics i gramnegatius.
Són paràsits i patògens per a diversos animals i per a l’home Foren descrits pel metge bacteriòleg i fisiòleg belga Jules Bordet 1870-1961 La B pertussis antigament anomenada Hemophilus pertussis és l’agent causant de la tos ferina i fou descoberta, conjuntament amb J Bordet, pel bacteriòleg francès Octave Gengou 1875-1957
bacil
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les bacil·làcies, generalment grampositius (tot i que en cultius vells el caràcter gram pot variar), en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores.
Generalment viuen sapròfits al sòl, però també n'hi ha de paràsits de diversos animals i vegetals Hom el distingeix dels clostridis, de característiques semblants, perquè són aerobis o anaerobis facultatius i catalasapositius El més patogen per a l’home i per als animals és el B anthracis , l’agent causant de l'àntrax el B subtilis pot ocasionar conjuntivitis
sistema HLA
Biologia
Sistema d’antígens d’histocompatibilitat localitzats sobretot a la membrana dels leucòcits però també presents en pràcticament totes les cèl·lules de l’organisme.
Són determinats per més d’una cinquantena d’allels, ja reconeguts, situats sobretot en els loci A i B del sisè cromosoma El sistema HLA és el màxim causant del rebuig en les trasplantacions, atesa l’extrema improbabilitat de dues combinacions anigèniques D’altra banda, hom ha detectat una certa correlació entre alguns tipus del sistema HLA i certes malalties, de gran valor per a la diagnosi
micoplasma

Mycoplasma pneumoniae
Microbe World (CC BY-NC-SA 2.0)
Biologia
Gènere d’organismes procariotes gramnegatius de la classe dels mol·licuts, de la família de les micoplasmatàcies.
Les espècies d’aquest gènere són constituïdes per organismes paràsits o patògens d’un ampli espectre d’animals i d’unes quantes desenes de plantes Les cèllules no tenen paret cellular, fet pel qual són pleomòrfiques Fan entre 150 i 300 nm de diàmetre, i les formes filamentoses arriben a diversos μm Totes les espècies són quimioorganòtrofes i aeròbiques facultatives La seva membrana cellular conté esterol, que el fa vulnerable als antibiòtics poliènics, bé que són resistents a la penicillina Presenten l’òptim de creixement a 37°C de temperatura i a 7,0 de pH Tenen un cicle vital…
clamídia
Biologia
Gènere de bacteris cocoides, de la família de les clamidiàcies, de 0,2-1,5 μm de diàmetre, gramnegatius i paràsits intracel·lulars obligats.
Destaquen dues espècies la C psittaci , que és l’agent causant de la psitacosi i de diverses afeccions del bestiar, i la C trachomatis , que es caracteritza per la producció i l’acumulació intracitoplasmàtica de glicogen i pel fet d’ésser sensible a la sulfadiazina Algunes soques de la C trachomatis són els agents del tracoma, el limfogranuloma veneri i, molt sovint, de les uretritis no gonocòcciques, habitualment asimptomàtiques, però fàcilment transmissibles per via sexual