Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
fotosíntesi

Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…
gasometria
Biologia
Conjunt d’anàlisis i mesures sobre la presència de gasos a la sang.
Comprèn l’estudi de l’oxigen i de la saturació hemoglobínica de la sang arterial i de la determinació de la seva pressió parcial, així com, l’estudi de l’anhídrid carbònic en l’aspecte del CO 2 total, de la seva pressió parcial pCO 2 i del CO 2 combinat reserva alcalina i l’estudi de la concentració d’ions H + pH L’estudi gasomètric permet d’obtenir dades d’interès per a l’estudi funcional cardiopulmonar per les variacions de l’oxigen i del pH i és d’un gran interès per a l’estudi de l’equilibri acidobàsic
respiració interna

fototeca.cat
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries…
lactobacil·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada per cocs o bacils no esporulats grampositius i fermentadors obligats.
Produeixen àcid làctic a partir de sucres Alguns representants originen àcid làctic com a únic producte final Streptococcus, Pediococcus , alguns Lactobacillus , i uns altres, a més, àcids diversos i CO 2 Leuconostoc i alguns Lactobacillus
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…
difusió simple
Biologia
Mecanisme consistent en la difusió de les substàncies solubles en els lípids a través de la matriu lipídica de la membrana cel·lular.
Si són gaire solubles com el O 2 , CO 2 , alcohol, en entrar en contacte amb la membrana es dissolen en el lípid i es difonen lliurement Unes altres substàncies no tan solubles es difonen a través dels nombrosos i finíssims porus 8 Å de diàmetre de la membrana
quocient respiratori
Biologia
Relació del volum d’anhídrid carbònic amb el d’oxigen absorbit pels pulmons en un mateix temps.
Aquesta relació depèn directament dels principis immediats que s’oxiden, els quals, en tenir diferents proporcions de carboni i d’hidrogen, necessiten diferents quantitats d’oxigen per a oxidar-ne un volum En els glúcids l’oxidació respon a l’equació C 6 H 1 2 O 6 + 6O 2 →6 CO 2 + 6 H 2 O, i el quocient és 1 En el cas dels lípids és 0,74, i en el dels pròtids, 0,814 Un quocient respiratori global és entorn de 0,85
oligoelement
Alimentació
Biologia
Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (<0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Participen en la constitució de substàncies organometàlliques importants hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims, i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència Hom considera essencials el coure, el…
William Cecil Campbell

William Cecil Campbell
Biologia
Bioquímic irlandès.
Graduat pel Trinity College de la Universitat de Dublín 1952, posteriorment anà als Estats Units, on el 1957 es doctorà per la Universitat de Wisconsin-Madison amb una tesi sobre el trematode paràsit Fascioloides magna Del 1957 al 1990 feu treball de recerca a la companyia farmacèutica Merck & Co , on, a partir dels treballs de Satoshi Ōmura sobre el bacteri Streptomyces avermitilis desenvolupà l’avermectina, substància usada per a l’elaboració de medicaments, com ara la ivermectina, que combaten els cucs paràsits causants de malalties com la filariosi o l’ oncocercosi…
eritròcit
Biologia
Cèl·lula sanguínia dels animals de sang vermella.
A l’espècie humana té forma de disc bicòncau, de 7,5 μ de diàmetre, és anucleada i no es reprodueix Es formen a la medulla òssia vermella i són destruïts en el sistema reticuloendotelial i en la melsa La vida mitjana és de 120 dies i la xifra normal aproximada és de 5,4 milions per m 3 en l’home i de 4,8 milions per m 3 en la dona Tenen una triple funció actuen com a vectors del O 2 i del CO 2 gràcies a la presència a l’interior de l’eritròcit de l’hemoglobina, i consegüentment són importants per a la respiració tissular regulen en part l’equilibri acidobàsic contrarestant l’…