Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
coàgul sanguini
Biologia
Massa vermellosa de consistència friable, integrada pels elements sanguinis aglutinats pel procés de coagulació.
És constituït per un reticle de sustentació format per una xarxa de fibrina que engloba els eritròcits, els leucòcits i les plaquetes Sofreix un procés de retracció gràcies a un enzim, secretat per les plaquetes, procés indispensable per a l’alliberament natural del sèrum
coagulació de la sang
Biologia
Procés de formació d’un coàgul sanguini.
És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor XII, el qual, després de…
fibrinolisina
Biologia
Ferment protolític format en la sang i que dissol el coàgul per desintegració de la fibrina.
antitrombina
Biologia
Proteïna plasmàtica d’acció anticoagulant que inhibeix l’activitat de la trombina i de determinades proteases en les primeres fases de la formació del coàgul.
L’heparina i l’albúmina X són considerades les antitrombines naturals de la sang mentre que la fibrina, per la seva capacitat d’absorció de la trombina, esdevé l’antitrombina fisiològica més important
plasmina
Biologia
Substància formada a partir del plasminogen, per l’acció dels activadors sèrics o hístics, que intervé en el procés de fibrinòlisi hidrolitzant la fibrina del coàgul i transformant-la en fibrinopèptids.
També disminueix els factors V i VIII de la coagulació i el fibrinogen
biologia
Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…