Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
colesterolèmia
Biologia
Taxa de colesterol a la sang.
Normalment és de 150 a 270 mg/100 ml 3,7 a 7,0 m mol/l, dos terços dels quals es donen en forma d’èster
suor
Biologia
Líquid de funcions termoreguladores i d’excreció, produït per l’activitat secretora de les glàndules sudorípares de la pell.
És una solució aquosa molt diluïda, que conté sals principalment clorur de sodi, colesterol, greixos i urea
peroxisoma
Biologia
Vesícula de 0,5 a 0,8 μm de diàmetre propi de cèl·lules animals, per bé que darrerament han estat trobats també en cèl·lules vegetals.
El seu contingut és ric en enzims catalasa, uricasa, d -aminooxidasa α-hidroxioxidasa, entre d’altres La matriu del peroxisoma pot ésser homogènia o bé presentar en el centre una formació de tipus cristallí o paracristallí en la qual destaca la uricasa El seu origen ha estat relacionat amb el reticle endoplasmàtic, amb els mitocondris i amb els cloroplasts La seva funció ha estat relacionada amb el paper regulador que té sobre el metabolisme del colesterol Són coneguts també amb els noms d' uricosomes, microcossos i glicosomes
mol·licuts
Biologia
Classe de la divisió esquizòfits, constituïda per microorganismes diminuts i desproveïts de paret cel·lular.
Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH
micoplasma

Mycoplasma pneumoniae
Microbe World (CC BY-NC-SA 2.0)
Biologia
Gènere d’organismes procariotes gramnegatius de la classe dels mol·licuts, de la família de les micoplasmatàcies.
Les espècies d’aquest gènere són constituïdes per organismes paràsits o patògens d’un ampli espectre d’animals i d’unes quantes desenes de plantes Les cèllules no tenen paret cellular, fet pel qual són pleomòrfiques Fan entre 150 i 300 nm de diàmetre, i les formes filamentoses arriben a diversos μm Totes les espècies són quimioorganòtrofes i aeròbiques facultatives La seva membrana cellular conté esterol, que el fa vulnerable als antibiòtics poliènics, bé que són resistents a la penicillina Presenten l’òptim de creixement a 37°C de temperatura i a 7,0 de pH Tenen un cicle vital complex Els…
membrana cel·lular

La membrana cel·lular
© Fototeca.cat
Biologia
Capa contínua d’un gruix d’uns 60-124 Å, que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina i la…
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…
vitel
Biologia
Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos (lecitina, colesterol), glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.
Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics d’ocells, rèptils, taurons, monotremes Els ous mesolecítics d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics amfiox en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics o oligolecítics L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitellogènesi
Biologia i genètica 2018
Biologia
Genètica
Reescrivint l’origen de l’ADN humà ADN mitocondrial L’anàlisi de l’ADN és crucial en biomedicina i en estudis evolutius Diversos treballs publicats el 2018 van qüestionar algunes de les assumpcions més comunes de les teories sobre l’ADN mitocondrial i sobre les relacions de parentiu del llinatge humà, la qual cosa obliga a revisar la interpretació d’algunes de les dades obtingudes Els mitocondris són uns orgànuls cellulars que produeixen ATP trifosfat d’adenosina, la molècula que actua de moneda de bescanvi energètic dins la cèllula Fa temps que se sap que dins seu tenen un petit fragment d’…
citologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia l’estructura i la funció de la cèl·lula.
Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…