Resultats de la cerca

Els membres d’aquest grup causen malalties en els conductes respiratoris de l’home i d’altres vertebrats Aquest grup inclou els virus de la ràbia, la grip, la rosa i les galteres

En l’home sol realitzar-se amb la lligadura dels conductes deferents del testicle en molts animals, per castració en la dona es fa amb resecció de les trompes de Fallopi, extirpació dels ovaris o de l’úter, etc

Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies, a la base…

Cursà els estudis de llicenciatura a la Universitat de Washington i es doctorà en immunologia 1980 a la Universitat de Texas Ha treballat com a investigadora al Howard Hughes Medical Institute Universitat de Columbia i com a professora assistent al departament de neurobiologia de la Harvard Medical School Actualment és membre de la divisió de ciències bàsiques al Fred Hutchinson Cancer Research Center i professora de fisiologia i biofísica a la Universitat de Washington Seattle La seva recerca està orientada als mecanismes que permeten la detecció de les olors i de les feromones…

En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de fluid La…

Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…

Es repliquen en el citoplasma de la cèllula hoste Són els causants d’afeccions gastrointestinals i respiratòries, poliomelitis, meningitis asèptica, i infeccions que causen lesions cutànies i a les mucoses, per bé que moltes infeccions són subclíniques Els picornavirus inclouen els enterovirus , els rinovirus i els calicivirus

Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…

L’etologia, desenvolupada sobretot al s XX, és fonamentada sobre unes altres branques de la biologia, com la bioquímica, la genètica, l’ecologia, la zoologia, etc Des dels grecs hi havia diverses observacions i descripcions de tipus anecdòtic de la vida dels animals i de llurs costums, però foren les conseqüències de les teories evolucionistes de Darwin les que possibilitaren el naixement d’una etologia de rigor científic Els llibres de George John Romanes 1848-94 Mental Evolution in Animals 1884 i Mental Evolution in Man 1889 tingueren un gran ressò En aquesta època hi hagué molts d’estudis…