Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
heterozigot
Biologia
Dit del zigot format per la unió de dos gàmetes que tenen diferent constitució genètica.
homozigot
Biologia
Dit del zigot format per la unió de dos gàmetes que tenen la mateixa constitució genètica.
nàstia
Biologia
Botànica
Moviment d’una planta o d’un òrgan vegetal causat per un estímul extern de caràcter difús, com és ara una variació en la temperatura o en la intensitat de la llum.
A diferència del tropisme, la direcció del moviment no depèn de la de l’estímul, sinó que és determinada per la constitució mateixa de la part estimulada, i és deguda a fenòmens de creixement i a canvis de turgència
cariogàmia
Biologia
Fusió dels nuclis dels dos gàmetes, en el procés de la fecundació, que comporta la reunió de les dotacions cromosòmiques haploides dels gàmetes i la formació d’una de diploide en el zigot.
Típicament té lloc immediatament després de la singàmia i consisteix en l’adossament dels dos nuclis, la reabsorció de la membrana nuclear en la zona de contacte, la constitució d’un sincàrion i l’entremesclament dels cromosomes paterns i materns
psicofísica
Biologia
Psicologia
Estudi experimental i quantitatiu de les relacions existents entre l’estímul i la sensació.
La psicofísica fou iniciada pel físic i matemàtic alemany GTFechner a partir de les investigacions d’EHWeber i donà, com a resultats principals, el descobriment dels llindars de la sensació llindar i la llei de Weber-Fechner, així com la constitució de la psicofisiologia
aparell
Biologia
Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzat a dur a terme una funció determinada, com, per exemple, l’aparell respiratori, integrat en l’home, fonamentalment, per laringe, tràquea i pulmons, el qual permet de fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l’atmosfera.
Els aparells difereixen dels sistemes sistema per llur constitució histològica l’aparell és format per diversos tipus de teixits —per exemple, l’aparell digestiu de l’home és constituït, principalment, per teixit epitelial, muscular i conjuntiu— i el sistema per un de sol —per exemple, el sistema nerviós és format només per teixit nerviós—
flagel
Biologia
Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i contràctil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de la locomoció en protozous, gàmetes mòbils, bacteris, etc.
Els flagels de les cèllules eucariòtiques s’inicien en els corpuscles basals del citoplasma, que es comuniquen amb el centríol mitjançant un filament o rizoblast els flagels dels bacteris mostren, al microscopi electrònic, tres cadenes enrotllades en hèlix de constitució proteica Es mouen a una gran velocitat i descriuen una superfície cònica que en les cèllules lliures provoca un moviment helicoide i en les fixes serveix per a treure les partícules alimentàries El nombre, les característiques i la disposició dels flagels varien segons les espècies
al·logènic | al·logènica
Biologia
Dit de l’individu dotat d’una constitució gènica diferent de la d’un altre individu de la mateixa espècie.
pressió arterial
Representació esquemàtica de la pressió arterial sistòlia (a dalt) i de la diastòlica (a baix)
© Fototeca.cat
Biologia
Pressió de la sang que circula dins les artèries; depèn de l’energia contràctil del cor, de l’elasticitat de les parets arterials, de les resistències perifèriques i del volum i de la viscositat sanguinis.
La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament