Resultats de la cerca

Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars

Així, en els teixits anòxics amb un contingut baix d’oxigen i alt de diòxid de carboni es produeix una ràpida conversió de l’oxihemoglobina en hemoglobina a causa no solament de la baixa pressió d’oxigen, sinó també de l’efecte de Bohr Anàlogament, la disminució del pH sanguini produeix el mateix efecte gràcies a l’estreta correlació entre la concentració de diòxid de carboni i el pH

Treballà al Rockefeller Institute de Nova York, i és autor de treballs bàsics sobre fisiopatologia i cirurgia experimental, entre els quals cal esmentar els dedicats a les sutures i als empelts de les artèries, al cultiu de teixits in vitro , juntament amb Montrose Thomas Burrows, al trasplantament d’òrgans 1908 i a la desinfecció de les ferides de guerra mètode de Carrel-Dakin Li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1912 És autor, entre altres obres, de L’homme, cet inconnu 1935, de gran difusió, i de Le voyage à Lourdes 1950, on descriu la seva conversió al catolicisme

És, per tant, un fenomen constructiu, que inclou processos de síntesi i requereix energia Constitueix la primera fase del metabolisme S'oposa a catabolisme

És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor XII, el qual, després de…

La teoria de la simbiogènesi és original de Konstantin Mereschkowsky, el qual, en el seu llibre Symbiogenesis and the Origin of Species 1926, proposà que els cloroplasts s’havien originat a partir d’un cianobacteri capturat per un protozou Tanmateix, la gran defensora i teoritzadora de la simbiogènesi fou Lynn Margulis, que en el seu llibre A Acquiring Genomes A Theory of the Origins of Species la considerà una força primària de l’evolució Encara que el nombre d’episodis de simbiogènesi que han deixat la seva empremta en la història evolutiva dels éssers vius és limitat, molts…