Resultats de la cerca

L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut

Si l’electroencefalograma estudia els corrents elèctrics del cervell, el magnetoencefalograma mostra els camps magnètics que aquests corrents creen Són molt febles de l’ordre de milers de milions de vegades menor que el de la Terra i es poden estudiar gràcies a dispositius com el SQUID El neuromagnetisme significa un nou mitjà per estudiar alteracions en el funcionament del sistema nerviós

Són corrents les haptonàsties en les plantes insectívores

És acompanyada de corrents de flux de protoplasma, que li permet de traslladar- se òrgan locomotor i atrapar els aliments fagocitosi És freqüent en protozous, cèllules sanguínies, etc

L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere Els dipols…

Hom els troba relacionats amb els corrents citoplasmàtics interns, amb els moviments ameboides i amb els canvis morfogenètics En les cèllules epitelials hom els troba associats a desmosomes, i en les cèllules d’absorció intestinal dels vertebrats, formen nuclis de suport als microvillis

Els mètodes de selecció més corrents solen ésser la selecció en massa o fenotípica, la selecció genealògica pedigrí o individual, l’anàlisi de la descendència de futurs reproductors, l’obtenció i l’encreuament de línies pures i l’aïllament de cultius purs de microorganismes

Consisteix en l’estimulació de fibres nervioses de la pell amb corrents elèctrics de freqüència baixa amb la finalitat de modular la transmissió de la sensació de dolor a l’encèfal que té lloc a través de la medulla espinal Sol emprar-se com a mètode coadjuvant en diferents tractaments contra el dolor, principalment en malalts de càncer i en tècniques de part natural La seva eficàcia és controvertida en alguns sectors mèdics, però té l’avantatge de no presentar efectes secundaris

L’encreuament entre espècies pròximes pot donar lloc a híbrids que generalment són estèrils, com és el cas dels muls, producte de l’encreuament de l’ase i l’egua En els vegetals l’encreuament interespecífic és més fàcil, pot ésser fèrtil i donar lloc, directament o indirectament, a la formació de noves espècies Els híbrids intraspecífics són molt corrents, com és el cas dels gossos, que han donat lloc a moltes races diferents L’home aprofita les tècniques d’hibridació per a millorar les característiques de les plantes i els animals