Resultats de la cerca

És constituïda per ones de 15-18 cicles per segon que se solen recollir a les regions frontocentrals del crani Aquestes ones, per la seva escassa amplitud, són molt sensibles a les variacions tonicomotrius esforça muscular, moviments dels memebres, etc que les fan variar notablement

Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia

La mesura de la conducció òssia és emprada per a diferenciar les sordàries nervioses de les sordàries de conducció

Totes les espècies incloses en aquest gènere es caracteritzen per ser bípedes amb peus no prènsils, amb el dit primer alineat amb la resta Presenten hipercefalització i una verticalització completa del crani, així com diversos graus de desenvolupament cultural Se'n reconeixen diverses espècies, totes fòssils llevat de l’ Homo sapiens , entre les quals cal destacar, atenent al període en què van viure i segons les restes fòssils identificades i les eines i tecnologies lítiques associades, l' Homo habilis , l' Homo rudolfensis , l' Homo ergaster , l' Homo erectus , l' Homo floresiensis , l'…

Tant la formació com el desenvolupament d’aquest teixit són el resultat de la transformació del teixit conjuntiu, les cèllules del qual esdevenen osteoblasts amb activitat metabòlica de les sals de calci, fixades per l’osteïna provinent de la transformació de la substància fonamental L’ossificació es produeix en els ossos de membrana, com en el crani directa, o bé el teixit conjuntiu esdevé cartilaginós abans d’ésser ossi, com en els ossos dels membres, de les costelles, del raquis, etc En l’home l’osteogènesi s’inicia al fetus i continua activament en la infantesa i l’adolescència fins que l…

Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…

Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació…