Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
antitoxina
Biologia
Anticòs detectable en el plasma sanguini dels animals després d’injeccions repetides i suficientment espaiades d’antígens amb funció tòxica.
També apareixen en el plasma humà en el curs de processos infectius, o en el curs d’algunes malalties, en l’etiologia de les quals intervenen bacteris productors d’exotoxines Les antitoxines s’utilitzen en la profilaxi i el tractament de les malalties que les produeixen
superfetació
Biologia
Fecundació de dos òvuls que té lloc en dos coits en períodes d’ovulació diferents.
És la concepció d’un segon fetus en el curs d’un embaràs
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre i que es…
endoderma
Biologia
Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderma.
L’endoderma dóna lloc, en el curs de l’organogènesi, a la major part de l’aparell digestiu i glàndules annexes fetge, pàncrees, etc, els pulmons i les fenedures branquials
autòlisi
Biologia
Destrucció d’un òrgan, d’un teixit, etc, per acció d’enzims proteolítics produïts per aquest mateix òrgan, teixit, etc.
En alguns cultius de bacteris, les cèllules mortes sofreixen a vegades destrucció per autòlisi Han estat observats sovint casos d’autòlisi en el curs de les malalties cròniques, en certes vísceres en vies de degeneració
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt
Lorenz Oken
Biologia
Nom amb el qual és conegut Lorenz Ockenfuss, naturalista alemany.
Professor a Göttingen, Jena, Munic i Zuric, fundà l’escola dels filòsofs de la natura Concebé els organismes com a resultat d’una evolució sorgida d’una massa indiferenciada que s’objectivitza i fixa en diverses formes Aquesta massa indiferenciada és animada per un principi dinàmic que ell anomena galvanisme i que té com a causa i suport la llum En el curs de l’evolució sorgeixen els organismes, com més va més complexos És autor de Lehrbuch der Naturgeschichte ‘Manual d’Història Natural’, 1813-25, en tres volums, Esquisse d’un Système d’Anatomie, de Physiologie et d’Histoire…
cadàver
Biologia
Medicina
Cos mort, especialment d’una persona.
En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la…
Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier
Biologia
Naturalista francès, baró de Cuvier.
Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament…
Anna Veiga i Lluch
© Universitat de Vic
Biologia
Biòloga especialista en embriologia i reproducció assistida.
Llicenciada 1979 i doctorada 1991 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és especialista en l’estudi preimplantacional dels embrions Ha estat directora del Laboratori de Fecundació in Vitro del Departament de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus 1982-2004, on des del 2005 és directora del Servei de Medecina Reproductiva Des del 1998 és coordinadora del curs de Biologia Reproductiva i de Tècniques de Reproducció Assistida de la mateixa institució junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona Del 2005 al 2008 dirigí el grup de recerca sobre cèllules mare…