Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Shibasaburo Kitasato
Biologia
Bacteriòleg japonès.
Format a l’escola alemanya de Koch i collaborador de Behring, intervingué en l’obtenció dels primers sèrums antitetànic i antidiftèric Descobrí, al mateix temps que Yersin, el bacil de la pesta Al Japó fou creat, en honor seu, l’institut Kitasato, dedicat a l’estudi de les malalties infeccioses
Jaume Pujiula i Dilmé
Biologia
Biòleg.
Ingressà a la Companyia de Jesús S'especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià Des 1925 al 1928 presidí la Institució Catalana d’Història Natural Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la de Ciències Naturals de Madrid Dedicat principalment a la investigació, publicà obres de text, com Citología 1914-18 i Elementos de Embriología 1922-24, sovint reeditades, i estudis com Trayectorias embriológicas 1930 i Problemas biológicos 1941
Alfred Russel Wallace

Alfred Russell Wallace
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa,…
Jacinto Convit García

Jacinto Convit García
© Sistema Bolivariano de Comunicación e Información
Biologia
Metge veneçolà.
Fill d’un immigrant català, estudià medicina a la Universidad Central de Venezuela, on es doctorà l’any 1838 Dedicat a l’estudi i al guariment de la lepra , el 1943 entrà a dirigir la Leprosería de Cabo Blanco El 1944 s’incorporà a l’Hospital Vargas de Caracas El 1950 fou nomenat cap del servei de dermatologia d’aquest mateix hospital, i el 1946, director dels serveis antileprosos pel govern del seu país, als quals donà un gran impuls Fundador de l’Instituto Nacional de Dermatología 1972, que el 1984 passà a denominar-se Instituto Nacional de Biomedicina, fou membre destacat d’…
Marià de la Pau Graells i Agüera
Medicina
Biologia
Aqüicultura
Metge i naturalista.
Fill d’ Ignasi Graells i Ferrer , metge Durant uns anys exercí de metge a Barcelona i tingué un paper destacat durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1835 Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France i director del jardí botànic de Madrid i membre de la Societat Barcelonesa d’Amics del País Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura i l’entomologia, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae —…
John Craig Venter
Biologia
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb alguns…
Luigi Luca Cavalli-Sforza
Biologia
Genetista italià.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit…
darwinisme

Diversificació del bec dels pinsans deguda a l’alimentació i hàbitat diferents i afavorida per l’aïllament insular
© fototeca.cat
Biologia
Teoria de l’evolució, l’essència de la qual és exposada principalment en dos dels llibres de Darwin, On the Origin of Species
...(1859) i The Descent of Man
... (1871).
En el primer presenta el cas de l’evolució general i desenvolupa la teoria de la selecció natural, assenyalant un seguit de fets observats en la natura, dels quals treu dues conclusions principals bé que es dóna la tendència de tots els organismes a augmentar en una progressió geomètrica, hom pot comprovar que el nombre d’individus d’una espècie determinada resta més o menys constant ja Linné havia calculat que si una planta anual produís tan sols dues llavors —no hi ha cap planta tan poc productiva— i aquesta cadena continués en la mateixa proporció, al cap de vint anys hi hauria un milió de…
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Fill d’un metge benestant i net d’Erasmus Darwin a 16 anys, amb el seu germà, anà a Edimburg per estudiar-hi medicina, com era la voluntat del seu pare, però ho deixà de seguida i inicià estudis de teologia amb la idea de prendre ordes sagrats Un cosí seu l’afeccionà a colleccionar plantes, insectes i exemplars geològics fou membre del cercle d’afeccionats a les ciències naturals de Cambridge i es relacionà amb científics importants, com Henslow i Dedgwick El 1831 fou recomanat per Henslow per a ocupar la plaça de naturalista al viatge cartogràfic que el vaixell “ HMS Beagle ” havia de fer a…