Resultats de la cerca

Fou inventada pel bacteriòleg alemany Julius Richard Petri Barmen, 31 de maig de 1852 - Zeitz, 20 de desembre de 1921 el 1887, quan treballava dassistent de Robert Koch

Aconseguí notorietat als quinze anys amb la publicació d’un article sobre política de medi ambient al Svenska Dagbladet maig del 2018, un dels principals diaris suecs L’agost del 2018 convocà una vaga d’escolars pel clima amb un considerable suport a Suècia El moviment agafà aviat una dimensió internacional que, amb el nom de Fridays for Future, el 18 de març de 2019 aconseguí una mobilització arreu del món en la qual participaren uns dos milions de persones i que es repetí els mesos següents Cap visible del moviment que, tanmateix, no té una organització jeràrquica, Thunberg denuncia les…

Organisme molt emprat en estudis de genètica i de desenvolupament embrionari, té un nombre constant de cèllules somàtiques 959 l’adult hermafrodita i uns llinatges cellulars invariants Fou el primer animal del qual es disposà de tota la seqüència del genoma, publicada al desembre del 1998 El seu estudi demostrà que els anomenats organismes superiors animals i plantes no difereixen gaire dels anomenats inferiors bacteris pel que fa a l’estructura genètica

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1962 i es doctorà per la Universitat de Gotinga el 1967 S’especialitzà en l’estudi del control de la regulació genòmica i en el desenvolupament del càncer Durant la dècada de 1970 fou collaborador científic i professor investigador del CSIC Fou director del Centre de Regulació Genòmica des de la seva creació, el desembre del 2000, i fins al juny del 2011 El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell  i Satoshi Omura

  Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull  al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament eficient dels recursos, com…

Graduat a la Universitat de Baltimore 1949, treballà al National Institute of Arthritis and Metabolic Disorders 1956-61 i al National Heart Institut 1961-70 Fou cap del laboratori de nutrició i endocrinologia del National Institute of Arthritis and Metabolic Disorders 1970-85 i director científic del National Institute of Environmental Health Science 1985 El 1994 compartí amb A Gilman el premi Nobel de medicina pel descobriment de la funció de les anomenades ‘proteïnes G’ en la transducció cellular de senyals

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

Fou un dels creadors, juntament amb RFisher i JHaldane, de la moderna genètica de l’evolució, amb bases neodarwinistes Formulà el fenomen conegut amb el nom de deriva genètica Escriví Systems of Maiting 1921 i Evolution and the Genetics of Populations 1968

Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva