Resultats de la cerca

Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…

Ela bacteris amb aquesta propietat presenten formes molt variades allargades, irregulars, rodones i aplanades, però que sempre són diferents de l’aspecte clàssic, sia coc o bacil Aquesta mena de desenvolupament és degut a la incapacitat per part del bacteri de sintetitzar el mucopolisacàrid de la paret cellular, la qual cosa fa que aquesta tingui poca rigidesa i adopti formes totalment anormals

En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…

Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques…

Reben aquest nom pel fet d’haver estat trobats i descrits per primera vegada als laboratoris Lister de Londres

Una de les principals troballes de l’evo-devo ha estat el paper que la duplicació de genomes ha tingut en l’evolució de les espècies En l’origen dels vertebrats s’han detectat dues duplicacions successives de tot o de bona part del genoma del cordat ancestral, el qual era morfològicament semblant a un amfiox actual, fet que alliberà un nombre considerable de gens de les seves tasques primigènies i permeté que es fixessin mutacions que els conferissin noves funcions Concretament, un dels grups de gens que es considera que han estat clau en els canvis morfològics dels vertebrats ha estat el del…

Aquest terme fou introduït per Haeckel en la seva obra Generalle Morphologie der Organismen 1866, en comparar-lo amb el terme ontogènesi , o sia, el procés de desenvolupament d’un organisme Hom ha descobert vincles d’unió entre grups que semblaven molt allunyats per la morfologia i, per contra, grups morfològicament molt semblants, segurament a causa de fenòmens de convergència, s’han revelat molt allunyats La filogènesi d’un grup determinat es basa en les dades que proporcionen la paleontologia, l’embriologia i l’anatomia comparada d’aquest grup, bé que en el pla d’espècie i…

El punt de partida de l’organogènesi és la inducció primària, que comença estimulant la formació del sistema nerviós, el notocordi i els somites En el seu decurs se succeeixen les induccions secundàries, sovint concatenades i subordinades les unes a les altres en la formació d’òrgans múltiples o de llurs parts fonamentals Acabada l’organogènesi i, amb ella, el desenvolupament embrionari, pot tenir lloc la desclosa i el començament de la vida larvària, o bé començar el període fetal en els de desenvolupament directe