Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
disteleologia
Biologia
Teoria que fou introduïda per Haeckel per a designar una doctrina naturalista segons la qual l’evolució biològica no segueix cap pla preestablert ni tendeix cap a un fi determinat.
S'oposa a la teleologia o doctrina de les causes finals Actualment el terme és emprat per a designar els fenòmens de les variacions que tenen lloc als organismes i que no són útils per a l’espècie
feromona
Biologia
Substància secretada a l’exterior per un organisme i que indueix en els seus congèneres una reacció característica.
Aquest terme fou creat el 1959 per A Butenandt i P Karlson per a designar els missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció i el comportament Les feromones es diferencien de les hormones en el fet que aquelles són vessades cap a l’exterior, funcionen per mitjà d’un òrgan sensorial i del sistema nerviós i, generalment, llur acció és molt específica aquest és el cas dels lepidòpters, les femelles dels quals emeten una feromona que només és captada pels mascles de la mateixa espècie
nom científic
Biologia
Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de lanomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats.
Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini per exemple, Eukaryota un regne per exemple, Animalia un fílum per exemple, Chordata o, en botànica i micologia, una divisió per exemple, Bryophyta una classe per exemple, Aves un ordre per exemple, Charadriiformes una família per exemple, Scolopacidae un gènere per exemple, Calidris , o una espècie per exemple, Calidris ferruginea El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot és un uninomi el d'una espècie,…
ortogènesi
Biologia
Tendència evolutiva de les línies filètiques a seguir camins fixos i predeterminats sense intervenció de l’adaptació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke 1893, però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897 El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital vitalisme i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi lamarckisme En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en sentit…
ergastoplasma
Biologia
Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes.
Aquest terme fou introduït el 1897 per C Garnier per a designar una porció del citoplasma de les cèllules glandulars del pàncrees fortament basòfil amb una estructura fibrillar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèllules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets Les cèllules que el tenen més patent hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom…
nomenclatura binària
Biologia
Mètode sistemàtic, establert per Linné, per tal de designar els gèneres i les espècies.
Fins que foren coneguts tots els mecanismes dels gèneres i de les espècies, hom no pogué establir les bases de la nomenclatura Linné n'establí les bases en els seus llibres Systema naturae 1735 i Species plantarum 1753 Cada ésser té un nom per al gènere, el qual és un mot llatí o llatinitzat que hom escriu en cursiva i en majúscula, i un nom per a l’espècie, que és un mot llatí o llatinitzat que recorda alguna de les característiques de l’espècie o bé és un nom de la persona que ha descobert l’espècie, un nom geogràfic o un nom compost, que hom escriu en cursiva i en minúscula
ablactació
Biologia
Terme, aplicat només a la mare, per a designar la cessació de la secreció làctica.
Quan fa referència a l’infant s’anomena deslletament
nomenclatura
bioblast
Biologia
Terme usat per Richard Altmann (1890) per a designar cadascun dels petits grànuls que, segons ell, formaven l’estructura del citoplasma.
teleonomia
Biologia
Terme proposat per J.Monod (1910-76) per a designar el finalisme en la presència d’estructures, funcions i comportaments dels organismes vius.
Aquest finalisme seria degut no pas a una predisposició dels objectius finals, sinó a la selecció natural que afavoreix les estructures adaptades enfront a les inadaptades