Resultats de la cerca

Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars

Especialitzada en genètica vegetal, es doctorà el 1927 a la Universitat de Cornell Ingressà al departament de genètica de la Institució Carnegie de Cold Spring Harbour 1942 i a l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units 1944 El 1983 rebé el premi Nobel de medicina per la descoberta, els anys quaranta, de la capacitat de desplaçament dels gens dins del cromosoma

Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia

L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot arribar fins i tot a la…

Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…

Hom considera tres àrees principals de distribució de la fauna l’ artogea , la neogea i la notogea , la diferenciació de les quals s’explica per mitjà de la deriva dels continents L’artogea comprèn els continents septentrionals Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, Àfrica i la Indoxina, i alhora pot ésser dividida en quatre regions paleàrtica, neàrtica, etiòpica i oriental La neogea comprèn l’Amèrica Central i del Sud L’àrea notogea és formada pel continent d’Australàsia amb totes les seves illes, i hom la divideix en tres regions australiana, polinèsia i hawaiana Isolada des del Cretaci, té una…

Aquest fenomen pot tenir causes genètiques síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc, accidentals infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc o unes altres causes plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica L' esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa L' esterilitat patològica masculina té…

El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la possibilitat d…

En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas hom parla d' isogàmia…