Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
genòmica nutricional
Biologia
Branca de la genòmica que analitza l’efecte dels nutrients en funció del genoma.
La base conceptual d’aquesta disciplina científica se centra en el fet que sota determinades circumstàncies i en determinades persones el tipus d’alimentació pugui ésser un factor de risc per a patir determinades malalties També sosté que certs components dels aliments poden actuar sobre el genoma El seu objectiu és proporcionar la base necessària per a poder fer recomanacions dietètiques de manera personalitzada que ajudin a prevenir les malalties
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu centres…
amielínic | amielínica
Biologia
Que no posseeix mielina.
S'aplica a determinades fibres nervioses axó
antigen d’histocompatibilitat
Biologia
Antigen present a totes les cèl·lules de l’organisme tret dels eritròcits i en el trofoblast.
Els antígens d’histocompatibilitat són de gran importància en les reaccions de rebuig en les trasplantacions d’òrgans alguns, a més, es relacionen amb l’existència de determinades malalties
competència
Biologia
Estat transitori dels bacteris durant el qual la cèl·lula pot unir i introduir en el seu interior molècules foranes d’ADN, fent possible la transformació.
L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC
barrera placentària
Biologia
Terme aplicat a la membrana d’intercanvi placentari.
La formen les parets primes de les vellositats placentàries i fa les funcions de filtre en separar la circulació sanguínia materna de la fetal, cosa que impedeix el pas d’elements d’una grandària i unes característiques determinades, com ara la majoria dels microorganismes
equilibri fisiològic
Biologia
Manteniment d’unes condicions fisicoquímiques determinades a l’interior dels éssers vius.
Aquest equilibri és imprescindible per al bon funcionament de l’organisme i per a l’alliberament de la seva dependència respecte al medi Tal com indicà Claude Bernard, el manteniment de les condicions fisicoquímiques del medi intern és la base necessària per a la llibertat biològica En els animals pluricellulars superiors, aquest equilibri és mantingut pels sistemes nerviós i humoral, mentre que a les plantes verdes superiors només hi ha l’humoral A les plantes i als animals unicellulars o bé inferiors, el nucli de cada cèllula és el veritable regulador de llur activitat En els animals…
bartonel·làcies
Biologia
Família de rickèttsies paràsites endocel·lulars de vertebrats, als quals són transmeses per artròpodes.
Tenen l’aspecte de petits bacteris gramnegatius fan menys de tres microns, bacillars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que secreta la melsa Han estat cultivades en medis sòlids ronyó, fetge i líquids
telomerasa
Biologia
Enzim que afegeix seqüències telomèriques d’ADN a l’extrem dels cromosomes eucariotes.
És formada per una proteïna catalítica i una cadena d’ARN, motlle que en dirigeix la síntesi És activa només en les cèllules gametogèniques, a les quals confereix immortalitat replicativa També pot ésser una mica activa en determinades cèllules canceroses, però no és l’origen de la seva capacitat tumoral
vector
Biologia
En enginyeria genètica, agent en el qual s’insereix un segment d’ADN forà.
Els vectors que s’empren estan dissenyats per a realitzar determinades tasques, com permetre que es repliqui, s’expressi o s’insereixi l’ADN forà en una determinada cèllula hoste Els vectors es construeixen mitjançant la unió d’elements genètics naturals, com fragments de plasmidis bacterians, de fags i de cromosomes de llevat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina