Resultats de la cerca

Així, en els teixits anòxics amb un contingut baix d’oxigen i alt de diòxid de carboni es produeix una ràpida conversió de l’oxihemoglobina en hemoglobina a causa no solament de la baixa pressió d’oxigen, sinó també de l’efecte de Bohr Anàlogament, la disminució del pH sanguini produeix el mateix efecte gràcies a l’estreta correlació entre la concentració de diòxid de carboni i el pH

Estudià en les plantes els efectes de la llum i n'observà la producció d’oxigen i diòxid de carboni és autor de l’obra, en cinc volums, Physiologie végétale 1799-1800

Segons algunes fonts, el biocarbó pot utilitzar-se com a esmena del sòl i pot contribuir a reduir el diòxid de carboni atmosfèric, ja que reté el carboni que normalment s’allibera en la descomposició de la matèria orgànica

La seva composició és força diferent de la de l’aire atmosfèric, ja que és molt més pobre en oxigen el 12% i no el 21%, però molt més ric en diòxid de carboni el 5,5% en comptes del 0,032%

Són fotolitòtrofs i anaerobis estrictes, utilitzen el diòxid de carboni com a font de carboni i l’àcid sulfhídric com a acceptor final d’electrons Llurs pigments assimiladors són característics Viuen generalment a les capes profundes de molts estanys d’aigües salabroses rics en àcid sulfhídric

En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de…

En l’home comprèn el plasma intersticial, la sang i la limfa Serveix per a fer l’intercanvi energètic i material de l’organisme amb el medi extern La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica El medi intern duu a les cèllules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envien missatges

Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s XVIII es…