Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
loqui
Biologia
Fluix produït per via vaginal que comença després del part i dura de quinze dies a un mes.
Completament sanguinolent els primers dies, després es torna serosanguinolent, i esdevé, cap al final, serós
menstruació
Biologia
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50 anys, aproximadament La…
desflorament
Biologia
Esquinçament de l’himen, generalment en el coit.
Després del primer coit, l’himen presenta unes quantes esquinçades de forma irregular i en nombre variable En el moment de l’esquinçament es produeix una hemorràgia, en general poc abundant Entre els cinc i quinze dies següents es produeix la cicatrització
plaqueta
Biologia
Cèl·lula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació.
Les plaquetes s’originen a partir dels megacariòcits de la medulla òssia, la melsa i el pulmó, i després d’una vida mitjana de 5-11 dies són destruïdes en el sistema reticuloendotelial d’aquests òrgans La sang perifèrica conté plaquetes en nombre de 250000 per mm 3
blastocist
Biologia
Blàstula primària dels mamífers.
Consta de dues parts principals el trofectoderma, a la perifèria, del qual deriven els annexos embrionaris i part de la placenta, i el blastema embrionari, del qual deriva el nou organisme L’embrió ateny l’estat de blastocist en els primers dies de desenvolupament i roman lliure fins que esgota el material de reserva que conté l’ou després s’implanta en les cavitats de la mucosa de l’úter
trofoblast
Biologia
En els mamífers, capa formada per les cèl·lules més externes de la mòrula.
L’ou fecundat comença de segmentar-se ben aviat, i per a anar de l’oviducte a la paret de l’úter, on efectua la nidificació, li calen uns quants dies, i ja hi arriba en l’estat de mòrula Hom l’anomena blastòcit , i és una vesícula esfèrica que té una paret amb una capa externa de cèllules regulars que constitueixen el trofoblast, el qual amb el temps constituirà la placenta
calostre
Biologia
Líquid groguenc secretat per la glàndula mamària abans i després del part.
Aquesta secreció s’inicia els últims mesos de la gestació i augmenta durant els dos o tres primers dies del puerperi, fins a la vinguda de la llet Té una composició intermèdia entre la llet i el sèrum sanguini Es caracteritza per una gran riquesa proteica sobretot lactoalbúmina i lactoglobulina, una escassa proporció de lactosa i una gran quantitat de sals minerals Conté els corpuscles de Donne , constituïts per leucòcits o cèllules epitelials carregades de greix, i és també ric en anticossos, els quals atorguen al nounat una immunitat passiva
shigel·la
Biologia
Gènere de bacteris constituït per bacils gramnegatius i immòbils, de la família de les enterobacteriàcies.
No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts
ovulació
Biologia
Emissió d’un òvul madur per l’ovari, que, després d’ésser rebut pel pavelló de la trompa, esdevé apte per a ésser fecundat.
El temps i la freqüència d’ovulació varien molt en els diferents grups de mamífers Les femelles d’alguns mamífers tenen l’ovulació en l’època del zel en unes altres, com el conill i el gat, l’ovulació és la resposta a un estímul extern, com la mateixa copulació, i algunes, com les ratapinyades, només tenen una ovulació cada any En la dona s’esdevé cap a la meitat de cada cicle ovàric, uns 15 dies abans de l’hemorràgia menstrual L’òvul desprès baixa fins a la trompa de Fallopi i arriba a l’úter, on és eliminat per descomposició —si no ha estat fecundat— al mateix temps que es…
contracció uterina
Biologia
Contracció de les fibres musculars de l’úter.
Apareixen en el transcurs de la gestació, del part i del puerperi Mentre dura l’embaràs són dèbils i indoloroses Les que apareixen durant el part, anomenades espoderaments , tenen per objecte d’impulsar el fetus i són involuntàries, intermitents, rítmiques, totals, doloroses i progressives en la seva durada i intensitat Durant la contracció l’úter s’endureix i el seu cos esdevé cilíndric Després de l’expulsió del fetus apareixen immediatament contraccions uterines que provoquen el despreniment de la placenta i la formació del globus uterí Durant els dos o tres primers dies del…