Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
digestiu
Biologia
Zoologia
Que serveix per a la digestió, que ajuda o facilita la digestió.
aparell digestiu
Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat…
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
sistema
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada i constituït fonamentalment per un sol teixit.
Molt sovint el terme és sinònim d’aparell, com en els casos de sistema circulatori o aparell circulatori, sistema digestiu o aparell digestiu Entre els sistemes més importants hi ha el sistema nerviós, el sistema adipós teixit adipós, el sistema hematopoètic hematopoesi, el sistema reticuloendotelial, el sistema o teixit ossi, el sistema limfàtic, etc
amilobacteri
Biologia
Bacteri anaeròbic present al tub digestiu dels mamífers.
Realitza una acció fermentativa intensa que degrada els glúcids amb producció d’àcid butíric fermentació butírica
ectoderma
Biologia
Capa blastodèrmica formada en el procés de gastrulació, a partir d’una part del blastoderma.
L’ectoderma dóna lloc al sistema nerviós, al revestiment cutani, als òrgans dels sentits i a una part del tub digestiu
arquènteron
Biologia
Cavitat interna de l’embrió en estat de gàstrula; comunica amb l’exterior a través del blastòpor.
L’origen i el desenvolupament ulterior de l’arquènteron, sempre relacionat amb l’aparell digestiu, és diferent segons que hom consideri animals protostomats protostomat o deuterostomats deuterostomat