Resultats de la cerca

Feix de microtúbuls que constitueix l’ultraestructura d’un cili o d’un flagel, amb una disposició característica de nou parelles, o doblets, de microtúbuls situades al voltant d’un doblet central

Els flagels de les cèllules eucariòtiques s’inicien en els corpuscles basals del citoplasma, que es comuniquen amb el centríol mitjançant un filament o rizoblast els flagels dels bacteris mostren, al microscopi electrònic, tres cadenes enrotllades en hèlix de constitució proteica Es mouen a una gran velocitat i descriuen una superfície cònica que en les cèllules lliures provoca un moviment helicoide i en les fixes serveix per a treure les partícules alimentàries El nombre, les característiques i la disposició dels flagels varien segons les espècies

La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia

A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells…

Aquest terme fou introduït el 1897 per C Garnier per a designar una porció del citoplasma de les cèllules glandulars del pàncrees fortament basòfil amb una estructura fibrillar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèllules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets Les cèllules que el tenen més patent hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom indicà que una…

És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…