Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
resposta immunitària
Resposta immunitària els antígens activen els limfòtics B amb allibarament d’anticossos (hurmoral), o be els limfòcits T amb destrucció per lisi de les cèl·lules infectades (cel·lular)
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
neurohormona
Biologia
Nom genèric de les hormones produïdes i alliberades per cèl·lules nervioses especialitzades.
De natura sovint peptídica, són sintetitzades a l’interior de les cèllules i transportades a través de l’axó cap a la terminació nerviosa, on són alliberades en resposta a estímuls que arriben per l’axó Són transportades als òrgans efectors, sovint distants, per mitjà del corrent circulatori Entre les neurohormones més conegudes hi ha la vasopressina i l’oxitocina secretades per l’hipotàlem, la noradrenalina per les cèllules cromafíniques de la medulla suprarenal i els factors d’alliberament de la tirotropina i de la gonadotropina
neurona
Esquema de la neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en aferents que…