Resultats de la cerca

És a dir, espècies pròximes però prou diferenciades per a no ésser incloses en una sola espècie i que habiten àrees diferents

Les feses branquials posen en circulació la faringe amb l’exterior, i sobre elles se situen, part dedins, les làmines branquials

És constituïda per dues línies laterals denses —les estructures dels cromosomes no aparellats— enroscades entre elles, que flanquegen una línia central o filament medial La formació del complex sinaptinemal és vinculada a la síntesi d’ADN durant la profase

Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes

Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina

En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària

D’antuvi fou considerat com una sola vitamina hidrosoluble i activa contra el beri-beri, aleshores anomenada vitamina B Després hom ha anat destriant diferents substàncies que han estat anomenades amb la mateixa lletra que el complex, però afectada de subíndexs, o bé amb noms específics Aquestes diferents substàncies o factors vitamínics, sovint difícils d’isolar, en alguns casos d’estructura química desconeguda, tenen accions fisiològiques diferents, a vegades més o menys imbricades o relacionades entre elles Són especialment importants la vitamina B 1 , aneurina o tiamina, la…

Aquest terme fou introduït el 1897 per C Garnier per a designar una porció del citoplasma de les cèllules glandulars del pàncrees fortament basòfil amb una estructura fibrillar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèllules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets Les cèllules que el tenen més patent hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom indicà que una…

Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les…

La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual…