Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual…
anticòs monoclonal
Biologia
Anticòs induït per cultiu in vitro
d’una cèl·lula híbrida —o per la línia cel·lular per ella generada— constituïda per la fusió d’un limfòcit sintetitzador d’anticossos específics amb una cèl·lula procedent d’un mieloma ( hibridoma
).
Els hibridomes de cada línia determinada produeixen un únic tipus d’anticossos de gran puresa i especificitat, per la qual cosa han suposat una gran millora en les anàlisis immunològiques actualment s’investiga la seva utilitat en el tractament del càncer
Karl Joseph Eberth
Biologia
Metge i bacteriòleg alemany.
Hom li deu la descripció del bacil de la febre tifoide, l’especificitat del qual demostrà i per al qual donà una sèrie de mètodes de cultiu i aïllament És també autor de nombrosos treballs sobre el raquitisme i les seves relacions amb el cretinisme
aglutinogen
Biologia
Cada un dels antígens particulars existents en els eritròcits (a cadascun dels quals correspon una aglutinina
), que participen en els fenòmens d’aglutinació sanguínia.
Els aglutinògens són mucopoliòsids que contenen, segons els casos, N-acetilglucosamina, N-acetilgalactosamina, D-galactosa, D-mannosa i L-fucosa associats a polipèptids L’especificitat antigènica depèn solament dels poliòsids Els aglutinògens no es troben únicament en els eritròcits sinó també en altres líquids i teixits orgànics
Hans Spemann
Hans Spemann
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg alemany.
Els seus experiments sobre embrions d’amfibis demostraren que la capacitat morfogenètica de les cèllules embrionàries no es fa específica fins en un moment avançat de l’embriogènesi, i que aquesta especificitat és induïda per una zona de l’embrió que ell anomenà organitzador Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1935
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els…
Susumu Tonegawa
Biologia
Immunologia
Immunòleg i genetista japonès.
Treballà al departament de química de la Universitat de Kyoto i l’any 1963 es traslladà als EUA on es doctorà al departament de biologia de la Universitat de Califòrnia San Diego Ha format part de l’equip de recerca de l’Institut d’Immunologia de Basilea i, d’ençà del 1981, és al departament de biologia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts Rebé el premi Nobel de medicina del 1987 per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic humà, del qual ha establert els mecanismes genètics que determinen la resposta immune i n'ha assenyalat l’especificitat en la formació…
assaig d’Ames
Biologia
Medicina
Assaig desenvolupat per Bruce N.Ames el 1974 per a detectar la capacitat mutagènica de nous composts químics i bioquímics.
L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest assaig ha…
paràtop
Biologia
Immunologia
Part d’una molècula d’anticòs que reconeix i estableix contacte amb el determinant antigènic o epítop, participant en la determinació de l’especificitat de la unió antigen-anticòs.
El paràtop es troba a la part variable de la molècula d’anticòs
epítop
Biologia
Medicina
Determinant antigènic que, a causa de la seva estructura, és fixat pel lloc d’unió complementari d’un anticòs i que determina l’especificitat de la unió antigen-anticòs.