Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
esperma
Biologia
Líquid blanquinós molt viscós emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal, el qual és constituït per les secrecions de les distintes glàndules de les vies genitals i principalment per les de les vesícules seminals i la pròstata.
En l’home l’examen de l’esperma té una gran importància per a mesurar la seva capacitat fecundant i les possibles causes d’esterilitat Hom defineix una esperma normal per diferents paràmetres, com el volum ejaculat entre 2 i 7 ml, el pH de 7 a 8, el nombre d’espermatozoides 40 milions per ml, llur mobilitat durant la primera hora almenys un 70% dels espermatozoides són mòbils, però al cap de 24 hores la mobilitat disminueix ràpidament fins al voltant d’un 10%, llur morfologia i el contingut en sacarosa i àcid cítric Hom pot conservar l’esperma a -196°C, durant…
espermatozoide

Part anterior d’un espermatozoide humà vist de costat
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula sexual masculina.
En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval…
esterilitat
Biologia
Impossibilitat de tenir descendència en el procés de reproducció sexual.
Aquest fenomen pot tenir causes genètiques síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc, accidentals infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc o unes altres causes plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica L' esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa L' esterilitat patològica…
fecundació
Biologia
Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas hom parla d' isogàmia…
fecundació externa
Biologia
Medicina
Fecundació realitzada fora del si matern.
Hom extreu l’ovòcit per mitjà d’una laparoscòpia sota anestèsia general, i hom el diposita en un medi complet de cultiu a 37°C d’altra banda hom recull l’esperma masculí i posa en contacte els espermatozoides amb l’ovòcit durant unes hores per tal que s’esdevingui la fecundació Un cop realitzada, hom transfereix l’ou fecundat en un altre medi de cultiu, on comença la segmentació al cap d’unes 30 hores, i a les 48 hores ja hi ha 4 cèllules L’embrió en fase de blàstula és reimplantat en el si de la matriu via vaginal sense anestèsia i, si no és rebutjat, prossegueix el seu normal…
criobiologia
Biologia
Part de la biofísica que estudia els efectes de les baixes temperatures i del glaç sobre els organismes vius o els seus constituents (cèl·lules, teixits, òrgans, etc).
La criobiologia estudia especialment les condicions de congelació i de descongelació en què la matèria viva no es malmet, i la conservació recuperable a baixa temperatura durant llargs períodes Si hom sotmet la matèria viva a un refredament massa ràpid, els cristalls de glaç que es formen dins les cèllules les destrueixen, i si el refredament és massa lent, els cristalls es formen fora de les cèllules Sota l’efecte de la pressió osmòtica l’aigua surt de les cèllules, la concentració de les sals esdevé molt alta i mena la cèllula a reaccions químiques letals Hom pot conservar cèllules i…
bessó | bessona

Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…
dizigòtic | dizigòtica
Biologia
Dit dels bessons originats de dos òvuls fecundats separadament per dos espermatozoides i, per tant, amb genotips diferents.
plurivitel·lí | plurivitel·lina
Biologia
Dit de cadascun dels bessons procedents de la fecundació de més de dos òvuls per més de dos espermatozoides.