Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
fam
Biologia
Desig molt intens de menjar, sovint lligat a una sensació de buit o de contracció a l’estómac.
Si no se satisfà, produeix una sensació de feblesa, de defallença i de mal de cap La regulació de la sensació de fam és complexa hom l’atribueix a les contraccions de l’estómac anomenades ‘punxades de la fam’ i la baixada del nivell de glucosa a la sang De fet, la regulació en sentit estricte es troba al centre de sacietat de l’hipotàlem, sensible a la disponibilitat de glucosa a la sang També hi influeixen d’altres factors, no solament fisiològics sinó també psicològics, en especial reflexos condicionats i hàbits
aparell digestiu
Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
gàstric | gàstrica
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa
oscil·lospiràcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels cariofanals integrada per individus gramnegatius, filamentosos, multisegmentats i rígids.
Habiten a l’intestí cec d’animals superiors El gènere Oscillospira n'és un representant que habita a l’estómac dels remugants i a l’intestí cec dels rosegadors
colecistoquinina
Biologia
Hormona secretada per la mucosa de la part alta del budell prim.
Estimula la contracció de la vesícula biliar, la secreció hepàtica de la bilis i la secreció d’enzims pancreàtics inhibeix la secreció àcida de l’estómac provocada per la gastrina
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc