Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
placenta

Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara , la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical,…
pseudoplacentació
Biologia
Forma d’implantació de l’embrió a l’aparell reproductor femení en la qual una part de l’oviducte es transforma en una mena d’úter.
S'estableix d’aquesta manera una associació íntima entre el sac vitellí de l’embrió i el revestiment de l’úter, sense que arribi a constituir-se una veritable placenta És pròpia sobretot d’alguns taurons, urodels i saures
biobanc
Biologia
Medicina
Centre públic o privat que recull mostres biològiques, amb finalitats diagnòstiques o de recerca biomèdica, organitzades com una unitat tècnica amb criteris de qualitat, ordre i destinació.
Els biobancs són especialment indicats per a aquells projectes que requereixen un gran nombre de mostres, com ara el genotipatge global, la cerca de perfils proteics o metabòlics, la identificació d’interaccions genètiques i ambientals, les anàlisis de susceptibilitat farmacològica, la descripció de nous marcadors genètics, la farmacogenòmica o el diagnòstic precoç Els biobancs són regulats per la Llei de recerca biomèdica de 3 de juliol de 2007, que estableix l’existència d’un registre estatal de biobancs, el compliment d’uns requisits bioètics i de confidencialitat, uns…
codi genètic
Biologia
Informació genètica continguda en la seqüència de bases de la cadena de l’àcid nucleic.
Cada tres bases consecutives codó o triplet codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 4 3 = 64 aminoàcids però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó codi degenerat, i també hi ha alguns codons que són els punts o…
taxonomia

Biologia
Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació.
Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i que siguin…
placa neuromotriu
Biologia
Formació complexa en la qual l’axó d’una neurona motriu estableix un contacte sinàptic amb una cèl·lula d’una fibra de múscul estriat.
dendrocronologia
Biologia
Meteorologia
Geografia
Ciència que, basant-se en l’estudi dels anells de creixement dels arbres, estableix una cronologia i obté dades climàtiques i ecològiques de temps passats.
Svante Pääbo

Svante Pääbo
© Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology
Biologia
Biòleg, metge i paleoantropòleg suec.
Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…
paràtop
Biologia
Immunologia
Part d’una molècula d’anticòs que reconeix i estableix contacte amb el determinant antigènic o epítop, participant en la determinació de l’especificitat de la unió antigen-anticòs.
El paràtop es troba a la part variable de la molècula d’anticòs
purí
Biologia
Zootècnia
Líquid que s’escola del femer.
Procedeix sobretot de l’orina dels animals domèstics estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb femta És un adob pobre en àcid fosfòric, però de contingut apreciable en nitrogen i en potassi Hom l’anomena també purina La major part del purí que es produeix a Catalunya procedeix del bestiarporcí, perquè és un sector molt important L’any 2009, amb gairebé 7 milions de caps deporc, representà quasi el 30% de la producciófinal agrària Aquest mateix any es produïren 1,3milions de tones de carn de porc, que generarencom a subproducte uns 18 milions de m3 de puríEl contingut d’aigua…