Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
gen estructural
Biologia
Gen que porta la informació per una cadena polipeptídica específica.
promotor
Biologia
Segment de l’ADN d’un operó situat entre el gen operador i el primer gen estructural, que constitueix el punt de reconeixement i de partença de l’ARN-polimerasa, a la qual indica sobre el cromosoma la situació de les seqüències a transcriure.
En els procariotes el promotor és adjacent al gen estructural, mentre que en els eucariotes, consta de dues parts —si més no— complementàries una, constituïda per set nucleòtids, fa pròpiament de senyal de reconeixement per a l’ARN-polimerasa, del punt per on ha de començar a copiar l’ARN missatger la segona es troba més separada del gen operador —possiblement entre els gens estructurals— i és constituïda per 72 nucleòtids i repetida dos cops El promotor és també el punt d’unió d’un tipus de proteïna receptora de l’AMP cíclic requerit per a la transcripció de certs operons, i que…
biosoma
Biologia
Unitat estructural i funcional del citoplasma com, p ex, el mitocondri.
S'usa preferentment en plural
procariota
Biologia
Dit de l’organisme que posseeix com a unitat estructural la cèl·lula procariota.
Aquests organismes són les esquizofícies i els bacteris
eucariota
Biologia
Dit de l’organisme que posseeix com a unitat estructural la cèl·lula eucariota.
Aquests organismes són els vegetals i els animals superiors
genòmica
Biologia
Branca de la genètica que s’ocupa de la caracterització molecular de genomes complets.
La genòmica és una disciplina científica desenvolupada parallelament als Projectes Genoma, com una eina per a analitzar i interpretar totes les dades que aquests subministren Aporta informació bàsica per a l’aïllament de gens específics d’interès, com els gens relacionats amb malalties humanes La genòmica estructural caracteritza la natura física de genomes complets La genòmica funcional intenta entendre tot el ventall de funcions del genoma en les diferents etapes del desenvolupament i en diverses condicions ambientals
atenuador
Biologia
Seqüència nucleotídica d’ADN situada entre el promotor i el gen estructural d’alguns operons.
La funció de l’atenuador és regular la quantitat d’ARN produït i, per tant, la quantitat final de proteïna funcional, per tal d’ajustar-la a les necessitats de la cèllula
al·lelosòmic | al·lelosòmica
Biologia
Dit del canvi estructural cromosòmic en el qual és implicada la parella de cromosomes homòlegs.
dislocació
Biologia
Canvi estructural en els cromosomes a causa de la pèrdua o el desplaçament dels segments cromosòmics.
domini proteic
Biologia
Seqüència aminoacídica concreta d’una proteïna que defineix un domini estructural específic amb una funció molecular determinada.