Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
immunosupressió
Biologia
Supressió de la resposta immunitària deguda a l’administració de fàrmarcs (antimetabòlits), a la irradiació o a agents com el sèrum antilimfocitari.
És provocada expressament en els casos de trasplantacions d’òrgans aliens allotrasplantacions per tal d’evitar el rebuig
consell genètic
Biologia
Pronòstic en termes de risc de transmetre malalties d’origen genètic a la descendència.
Pot ésser retrospectiu , quan hom el proporciona a una família després del naixement d’un membre afectat per evitar-ne en el seu cas la recurrència i prospectiu si és donat a possibles portadors de gens recessius abans que hagin presentat descendència amb alteracions
ascorbinasa
Biologia
Botànica
Enzim vegetal que conté coure.
Catalitza l’oxidació de l’àcid ascòrbic vitamina C a àcid dehidroascòrbic, reacció que comporta la destrucció de la vitamina És un dels enzims del grup de les polifenolases que intervenen en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments fruites, hortalisses, etc La seva acció pot evitar-se escaldant els productes vegetals
Karl Landsteiner
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg austríac naturalitzat nord-americà.
El seu descobriment dels grups sanguinis i de les reaccions produïdes entre ells possibilità les transfusions de sang sense cap dels inconvenients que abans les feien inadequades Més tard descobrí, juntament amb ASWiener, el factor Rh, el coneixement del qual pot evitar defectes genètics Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1930
descompressió
Biologia
Disminució o cessació de l’efecte de la pressió sobre l’organisme humà.
Cal fer-la lentament en el cas de persones sotmeses durant un quant temps a pressió elevada bussos, submarinistes, etc i prèviament en el cas d’una disminució brusca de pressió ascensió ràpida d’un aviador per tal d’evitar el conjunt de trastorns patològics motivats pel pas dels gasos a la sang embòlia gasosa
ovovivípar | ovovivípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal ovípar en el qual l’ou roman a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que l’embrió ateny el desenvolupament total i, fent obrir l’ou, surt a l’exterior juntament amb les restes de la closca.
L’ovoviviparisme, freqüent en alguns insectes, certs taurons, alguns saures i alguns ofidis, com els escurçons, pot tenir com a finalitat augmentar la protecció de l’embrió o bé, com s’esdevé en els escurçons, en els quals la formació de l’ou és a la fi de la tardor, evitar que la freda temperatura hivernal afecti l’embrió
telòmer
Biologia
Cadascun dels extrems polars d’un cromosoma que té per funció d’evitar l’adherència amb els altres.
microbiologia d’aliments
Alimentació
Biologia
Estudi de les relacions entre els microorganismes i els aliments.
Aquestes relacions poden ésser beneficioses aliments obtinguts per fermentació o perjudicials contaminacions microbianes que causen deterioració o intoxicacions Les fermentacions industrials d’interès alimentari són degudes a bacteris làctics —sols olives, embotits, iogurt, formatge o amb uns altres microorganismes formatge, salses de soia—, bacteris acètics vinagre, llevats begudes alcohòliques, pa, etc La deterioració biològica dels aliments és deguda a microorganismes bacteris, llevats, floridures Les contaminacions per bacteris patògens ocasionen toxinfeccions salmonellosi o intoxicacions…
part
Biologia
Acció de parir, expulsió d’un fetus viable fora dels òrgans genitals.
El part és a terme si s’esdevé quan el fetus ha complert íntegrament el cicle de vida intrauterina, la qual cosa en l’espècie humana ocorre al voltant de les 40 setmanes El treball del part, conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus, consta de tres períodes esborrament i dilatació del coll uterí, expulsió del fetus i període placentari A partir de les 30 setmanes les contraccions uterines augmenten en intensitat i en freqüència, la qual cosa contribueix a la maduració del coll Quan aquest és madur, és a dir, quan és esborrat i dilatat uns 2 o 3 cm, comença el…
AB0
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de descobrir…