Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
arbre additiu
Biologia
Arbre filogenètic la longitud de les branques del qual duu associada informació numèrica que quantifica el canvi evolutiu.
Generalment, la distància que hi ha entre els diferents nodes terminals i l’arrel no és sempre la mateixa, és en funció de la quantitat de canvi evolutiu Si les puntes de les branques són totes equidistants respecte a l’arrel de l’arbre s’anomena dendrograma o arbre ultramèric, i s’utilitza per a representar el temps evolutiu, expressat directament en anys o indirectament a través de la divergència entre seqüències, utilitzant el concepte de rellotge molecular
duplicació
Biologia
Aberració cromosòmica consistent en la repetició d’un segment cromosòmic una vegada o més.
Les duplicacions genètiques constitueixen un fenomen corrent i tenen un paper important com a mecanisme evolutiu
ortoselecció
Biologia
Selecció direccional requerida per a l’adaptació ambiental quan durant un període prolongat actuen els mateixos factors selectius, fent que tots els passos segueixin la mateixa orientació.
La selecció intervé en un desenvolupament evolutiu afavorint els individus que presenten fenotips extrems per a un caràcter determinat
lluita per l’existència
Biologia
Procés de selecció natural que comporta una veritable lluita entre els individus d’una determinada espècie a fi d’aconseguir aliment, parella, habitatge, etc., de manera que condueix a la supervivència dels més aptes, és a dir, d’aquells que presenten variacions favorables respecte al medi ambient natural que els envolta (darwinisme).
Aquest concepte fou introduït segurament per ARWallace Actualment, el concepte de “lluita per l’existència” ha deixat de tenir un significat evolutiu, puix que el medi ambient actua seleccionant aquells individus que tenen una descendència més nombrosa que normalment són els més ben adaptats al medi, però no els guanyadors d’una lluita cruenta
sociobiologia
Biologia
Sociologia
Corrent evolutiu emmarcat dins del neodarwinisme, desenvolupat a partir del 1975 per E.O.Wilson.
La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals inclòs l’home, a les quals atribueix una causa genètica els millors individus són els que de fet “manen”, i els menys bons els que “obeeixen”, mercès a un procés de selecció natural considera també que el comportament d’un individu obeeix a un objectiu principal la màxima difusió possible dels seus gens Així l’agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals l’altruisme s’exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens idèntics, o bé…
deleció cromosòmica
Biologia
Aberració cromosòmica consistent en la pèrdua d’un fragment de cromosoma.
Des del punt de vista evolutiu, és la pèrdua d’un grup de gens de l’interior o de l’extrem del cromosoma En tenir lloc el trencament en una porció interior del cromosoma, els dos extrems es confegeixen i creen un cromosoma deficient, que no pot tornar a la condició normal Si la pèrdua és considerable, generalment és letal per als organismes diploides, a causa d’un desequilibri genètic En els organismes heterozigòtics per un parell d’allels, en existir una deleció es produeix el fenomen de la pseudodominància
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens aquest darrer…
hipòtesi de la Reina Vermella
Biologia
Hipòtesi que explica l’avantatge selectiu de la reproducció sexual i la cursa armamentista de les espècies.
Segons aquesta hipòtesi, el principal avantatge selectiu de la reproducció sexual és generar organismes que no siguin mai genèticament idèntics als seus progenitors, per la qual cosa qualsevol paràsit que els afecti mai no podrà estar completament adaptat als seus hostes De la mateixa manera, qualsevol canvi evolutiu d’una espècie que afecti les relacions amb els seus depredadors o les seves preses actuarà de selecció, i afavorirà mecanismes que mantinguin l’equilibri entre espècies, en una cursa armamentista Fou proposada inicialment per Leigh Van Valen el 1973, i manlleva el…
evolució

Evolució dels vertebrats i la seva diversificació al llarg dels temps geològics, mesurats en milions d’anys
© Fototeca.cat
Biologia
Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i canvis.
Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès Jean-Baptiste…
celoma

Tipus d’animals segons el celoma
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, i que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.
El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la…