Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
resinació
Biologia
Silvicultura
Extracció de les resines dels vegetals que en contenen.
Algunes, com ara la resina de pi, el galipot, el copal, la dammar, la sandàraca, etc, són extretes de les coníferes i de les anacardiàcies a través de les ferides o de les incisions que tenen o que hom practica en llurs troncs i són recollides amb uns recipients fixats a la base de les dites ferides o incisions
emulgent
Biologia
Que provoca un tamisatge, una extracció o una purificació, com l’artèria i la vena renals.
biotecnologia
Biologia
Conjunt de tècniques que aprofiten transformacions bioquímiques produïdes per l’activitat metabòlica de determinats microorganismes en estat natural o modificats mitjançant l’enginyeria genètica.
S’utilitzen per a millorar el rendiment de certs processos de transformació en què intervenen o per a la creació de substàncies noves mitjançant biosíntesi específica Entre els àmbits principals d’aplicació, cal esmentar l’agroindústria, a la qual ha aportat un conjunt de procediments que han augmentat la qualitat dels aliments i els rendiments de les collites la indústria química obtenció de bioalcohol , biogàs , dissolvents, àcids orgànics, etc la producció i el tractament d’aliments estudis de nous processos de fermentació, obtenció de pinsos, de fonts proteiques noves, etc la salubritat…
biometal·lúrgia
Biologia
Conjunt de tècniques que empren processos microbiològics per a l’enriquiment o per a l’extracció de certs metalls.
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…
biolixiviació
Biologia
Procés de recuperació de metalls, com ara l’urani i el coure, a partir de minerals de baixa riquesa, en el qual hom utilitza microorganismes que ajuden directament o indirectament a l’extracció i concentració dels metalls.
També és anomenada lixiviació microbiana
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…