Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Julián Casaña Leonardo

Julián Casaña Leonardo
© Fototeca.cat
Biologia
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.
Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1860-96, de la qual fou rector 1876-96 La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i facultat de medicina
Antonio Sánchez-Comendador y Pagniucci
Biologia
Farmacèutic i naturalista.
Fou catedràtic de mineralogia i zoologia de la facultat de filosofia i després de la de ciències de la Universitat de Barcelona 1847-60, i de matèria mèdica vegetal a la facultat de farmàcia de la mateixa universitat 1860-88 Autor de nombrosos treballs sobre fauna catalana, s’interessà també per la botànica i figurà entre els membres honoraris de la Sociedad Botánica Barcelonesa 1872-75 Fou un dels fundadors i redactors, juntament amb Bergnes de les Cases i d’altres, de la revista científica i literària La abeja 1862-70
perceptivitat
Biologia
Facultat de rebre impressions sensorials i de transformar-les en sensacions.
sensibilitat
Biologia
Psicologia
Facultat de sentir, capacitat de percebre pels sentits, mitjançant la sensació.
diadococinèsia
Biologia
Facultat del cerebel que coordina la realització de moviments successius i alternants.
autoreproducció
Biologia
Duplicació sincrònica de les estructures cel·lulars.
Representa la facultat que tenen els organismes vivents d’assimilar biomolècules idèntiques a les ja existents i d’organitzar-les en estructures complexes Els orgànuls cellulars es multipliquen per autoreproducció també ho és la multiplicació vegetativa de les plantes Contràriament, els virus requereixen una cèllula hoste per a poder reproduir-se
Filippo Pacini
Biologia
Metge italià especialitzat en anatomia i histologia.
Fou professor a la facultat de medicina de Florència 1849 El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini , i posteriorment 1844 l’estructura de la retina El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí