Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
meiosi

Fases successives de la divisió cel·lular d’una meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una interrupció…
calcificació
Biologia
Dipòsit de sals calcàries (sobretot fosfats) en els cartílags que condueix a la formació dels ossos.
És una de les fases de l’ossificació
colepoesi
Biologia
Secreció de bilis per les cèl·lules hepàtiques.
La colepoesi és augmentada per l’estimulació vagal i també, durant les fases de la digestió, per la circulació enterohepàtica de les sals biliars i de la secretina duodenojejunal La colepoesi normal diària oscilla entre 300 i 1 200 cc
Laurent Chabry
Biologia
Medicina
Metge i embriòleg francès.
Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament embrionari de les ascídies i les alteracions que hom hi podia introduir mitjançant la destrucció, en les fases inicials del desenvolupament, d’alguna de les cèllules embrionàries És considerat un pioner en el camp de l’embriologia experimental
oogènesi
Biologia
Formació i desenvolupament de les cèl·lules sexuals femenines en els metazous.
Comprèn tres fases la germinació , fase en la qual les oogònies es multipliquen i donen lloc als oòcits de primer ordre, el creixement , acumulant vitel nutritiu, i la maduració , en què per meiosi dóna dues cèllules, una de les quals degenera i l’altra es divideix i dóna l’òvul i una altra cèllula que degenera
blastòpor
Biologia
Orifici transitori format a la superfície ventral dels embrions durant el període de gastrulació, i a través del qual l’arquènteron comunica amb l’exterior.
En els animals celomats deuteròstoms, el blastòpor esdevé l’anus en l’organisme adult En els protòstoms, el blastòpor origina la boca o bé es tanca en finalitzar la gastrulació, i s’obre novament més tard en el mateix lloc o prop d’ell D’altres organismes no formen blastòpors, i l’anus s’hi forma secundàriament en les fases darreres del desenvolupament
plaqueta
Biologia
Cèl·lula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació.
Les plaquetes s’originen a partir dels megacariòcits de la medulla òssia, la melsa i el pulmó, i després d’una vida mitjana de 5-11 dies són destruïdes en el sistema reticuloendotelial d’aquests òrgans La sang perifèrica conté plaquetes en nombre de 250000 per mm 3
embrió
Biologia
Organisme vivent.
Des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat partenogènesi durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta desenvolupament directe o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva desenvolupament indirecte Totes les transformacions que tenen lloc durant aquest període s’esdevenen sota cobertes protectores animals ovípars o bé a l’interior de l’aparell reproductor femení animals vivípars, i poden ésser agrupades en cinc fases gametogènesi, fecundació, segmentació, gastrulació i organogènesi…
deglució
Biologia
Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.
Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu…
larva
larva d’el banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari d’un animal que té lloc fora de l’ou o del cos dels progenitors i en el qual assoleix l’estat adult, a través de tota una sèrie de canvis.
La fase larval és característica de gairebé tots els embrancaments, però sovint no es presenta en els grups més evolucionats d’un determinat embrancament És de caràcter temporal, i té com a missió de permetre la dispersió geogràfica de l’espècie, quan els adults són sèssils i la larva lliure, com passa en les esponges i els cnidaris, o bé pot servir per a acumular matèries nutritives que permetin d’assolir l’estat adult o reproductor, quan la quantitat de vitellina en els ous és escassa La major part de les larves tenen formes molt diferents dels adults En alguns casos, les formes juvenils…