Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Torbern Olof Bergman
Biologia
Matemàtiques
Científic suec conegut pels seus treballs sobre química, bé que els seus estudis inicials foren en el camp de les matemàtiques i de la història natural.
Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia
mitocondri
© fototeca.cat
Biologia
Inclusió citoplasmàtica granular de forma esfèrica o allargada, d’uns 10 μ de llarg i d’1,5 μ de diàmetre, que es presenta en totes les cèl·lules eucariotes.
El nombre de mitocondris depèn de l’espècie, de l’estat funcional i de les condicions de vida de la cèllula L’origen és discutit, però coexisteixen dues teories per formació de novo a la matriu citoplasmàtica no demostrada o per bipartició o replegament de la membrana nuclear, de la membrana plasmàtica, del reticle endoplasmàtic o de l’aparell de Golgi L’observació al microscopi electrònic ha revelat una estructura complexa l’embolcall extern és format per un full extern i un d’intern, separats per un espai d’uns 90Å, cadascun dels quals té l’estructura de doble membrana, semblant a la…
reflex
Biologia
Psicologia
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells superiors tronc…
illots de Langerhans
Biologia
Anatomia
Grups de cèl·lules ovals o esfèriques, que es troben escampades en el pàncrees dels vertebrats, la funció més important dels quals és la producció d’insulina.
Foren descrits histològicament pel metge patòleg alemany Paul Langerhans 1847-88
Laureano Pérez Arcas
Biologia
Naturalista.
Fou catedràtic de zoologia de la Universitat de Madrid Publicà uns Elementos de Zoología 1861, que foren reeditats sovint, i Insectos nuevos o poco conocidos de la fauna española
coopció
Biologia
Fenomen biològic evolutiu que consisteix en la reutilització de gens o estructures morfològiques que han estat afavorides per la selecció natural pel fet de realitzar una funció determinada per a fer-ne una altra de diferent.
Un exemple clàssic són les plomes dels ocells, que foren seleccionades inicialment per la seva capacitat de contribuir a mantenir la temperatura del cos constant i que van ser cooptades pel vol
François Péron
Biologia
Naturalista francès.
Participà en diversos viatges per l’hemisferi austral i recollí més de 100 000 mostres, entre les quals aportà més de 2 500 espècies noves d’animals Publicà nombrosos treballs que foren utilitzats més tard per Darwin
bordetel·la
Biologia
Gènere de coccobacils, de la família de les brucel·làcies, hemolítics i gramnegatius.
Són paràsits i patògens per a diversos animals i per a l’home Foren descrits pel metge bacteriòleg i fisiòleg belga Jules Bordet 1870-1961 La B pertussis antigament anomenada Hemophilus pertussis és l’agent causant de la tos ferina i fou descoberta, conjuntament amb J Bordet, pel bacteriòleg francès Octave Gengou 1875-1957
microtúbul
Biologia
Estructura tubular no ramificada i agrupada en feixos que es troba en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
D’un diàmetre extern d’uns 24 nm i intern de 10 nm, són formats de filaments de tubulina disposats helicoïdalment Hom els atribueix funcions diverses com ara l’esquelètica en axons de neurones, migracions cellulars cariocinesi, i en cilis i flagels Hom els troba en el grànuls basals i en el centríol Foren descrits el 1963