Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
microsatèl·lit
Biologia
Seqüència curta d’ADN que es repeteix consecutivament un cert nombre de vegades formant una sèrie.
Els microsatèllits d’ADN estan implicats en l’estabilitat dels cromosomes, per exemple formant part dels telòmers, i poden ser aplicats al diagnòstic del càncer ja que el seu nombre varia, augmentant o disminuint, en determinats tipus de tumors
assemblar
Biologia
Unir diverses molècules mitjançant enllaços febles formant una estructura molecular complexa.
micetòcit
Biologia
Cèl·lula de certs insectes que conté llevats i bacteris (en aquest cas hom els anomena més pròpiament bacteriòcits) en simbiosi.
La microflora dels micetòcits abasta l’insecte de nutrients que li són indispensables La seva distribució és irregular en certs teixits, com el budell, formant a cops acumulacions anomenades micètomes
ribosoma
Biologia
Orgànul cel·lular que té per funció la síntesi de proteïnes i, per tant, un paper de primer ordre en el creixement cel·lular.
Hom els troba abundosament en totes les cèllules vives —de l’ordre de 10 000 en Escherichia coli — i en els eucariotes, adherits a la superfície externa del reticle endoplasmàtic o ergastoplasma, però també lliures en el hialoplasma, aïllats o disposats en cadenetes de 5 a 40 ribosomes, formant els polisomes Cada ribosoma és constituït per dues subunitats corpusculars diferents, fermament unides, cadascuna de les quals és formada per un compost proteic i per una cadena d’ARN ribosomal Per la superfície de la subunitat més petita s’adhereix a l’ARN missatger, mentre que per la més…
autoassemblar-se
Biologia
Unir-se espontàniament, diverses molècules, mitjançant enllaços febles formant una estructura molecular complexa.
ARNds
Biologia
ARN de doble cadena, implicat en el procés d’interferència de l’ARN.
Pot estar codificat en el genoma i, per tant, pot ésser produït per la mateixa cèllula, formant part de la maquinària molecular de regulació de l’expressió gènica, o bé pot ésser incorporat des de l’exterior, com per exemple durant una infecció vírica o per manipulació humana
espiral
Biologia
Dit de la segmentació del zigot en la qual els fusos mitòtics dels blastòmers són oblics a l’eix de l’ou.
Els blastòmers fills es colloquen enmig dels pares formant capes horitzontals, on alternen ambdós tipus de blastòmers Aquesta classe de segmentació es anomenada dextrogira si l’espiral va en la mateixa direcció que les agulles del rellotge, i sinistrogira en el cas contrari Es presenta en els anèllids nemertins i poliquets
bacterioplàncton
Biologia
Bacteris que viuen en suspensió en aigües continentals o marines, formant part del plàncton.
S'alimenten de matèria orgànica soluble alliberada pel metabolisme i la descomposició dels organismes de tota la columna d’aigua
translocació
Biologia
Aberració cromosòmica que consisteix en un canvi en l’estructura cromosòmica que resulta de la transferència d’un fragment de cromosoma, el qual, escindit del seu lloc d’origen, se situa en una altra posició, bé en sentit invertit en el mateix cromosoma o bé en un altre.
En el cas que dos cromosomes bescanviïn un segment que originalment els corresponia, hom parla de translocació recíproca , i en la meiosi dóna unes imatges característiques, ja que cada segment s’uneix al que li és homòleg, i això fa que s’observin cromosomes aparellats formant anells, llaços, vuits, etc Les translocacions heterocigòtiques redueixen la freqüència d’entrecreuament dels cromosomes en què es troben, a causa de les dificultats que presenten en l’aparellament meiòtic
traducció
Biologia
Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’ARN missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids (codi genètic) gràcies al concurs dels ribosomes.
Entre el nucli i el citoplasma, l’ARN missatger que fa d’intermediari extreu del nucli la informació codificada en l’ADN i la tradueix en molècules proteiques L’ARN missatger és elaborat en contacte amb els gens, passa al citoplasma i s’associa amb un ribosoma o amb un polisoma, el qual aplica rigorosament les ordres, i, l’un darrere l’altre, va formant una seqüència d’aminoàcids que forma la proteïna