Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
transformisme
Biologia
Teoria biològica que explica l’aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives.
Apuntada per diversos naturalistes, entre els quals cal esmentar PLM de Maupertuis 1698-1759 i defensada pel comte de Buffon 1707-88, el qual posava a la seva base la generació espontània, la teoria del transformisme feu possible, malgrat que no comportava el concepte del progrés en la transformació, la formulació científica de l’evolucionisme, deguda al cavaller de Lamarck 1744-1829 i a ChR Darwin 1809-82 De vegades hom confon, erròniament, el transformisme amb l’evolucionisme
Bacillus thuringiensis
Biologia
Agronomia
Insecticida d’origen biològic constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves d’insectes.
El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta matèria…
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’…
fisiologia animal
Biologia
Fisiologia aplicada als animals en general i, en particular, a l’home (fisiologia humana).
Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…
evolució

Evolució dels vertebrats i la seva diversificació al llarg dels temps geològics, mesurats en milions d’anys
© Fototeca.cat
Biologia
Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i canvis.
Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès Jean-Baptiste…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…