Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
miogen
Biologia
Fracció proteica muscular extraïble per dissolució en aigua freda, constituïda en gran part per enzims del metabolisme oxidatiu de la glucosa i per mioglobina.
El miogen constitueix prop de la meitat de la fracció proteica del sarcoplasma
cal·licreïna
Biologia
Polipèptid format per l’acció d’enzims proteolítics sobre el cal·licreïnogen, el seu precursor plasmàtic.
Es troba en diverses estructures glandulars, com el pàncrees, i en el plasma Posseeix un efecte vasodilatador potent, i la seva funció principal és la regulació del fluix sanguini pancreàtic És també un component important de les reaccions inflamatòries, i l’enzim que pot convertir una fracció de globulina sanguínia en bradicinina o callidina per mitjà d’una proteòlisi
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
mutó
Biologia
Fracció mínima d’un gen dins la qual es pot donar una mutació.
Equival a una base purínica o pirimidínica
picoplàncton
Biologia
Fracció dels organismes planctònics que tenen les dimensions més petites possibles de les cèl·lules.
citosol
Biologia
Fracció líquida del citoplasma, després que hom n’ha extret els orgànuls cel·lulars i altres partícules sòlides, generalment per centrifugació d’homogenats cel·lulars.
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament…
contraselecció
Biologia
Mètode d’aïllament de soques mutants que consisteix a provocar la mort de les cèl·lules que expressen el fenotip parental, fet que augmenta la fracció de cèl·lules mutants presents en la població que sobreviu.
zona àrida
Biologia
Geografia
Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…