Resultats de la cerca

L’exogàstrula es produeix rarament en la natura i és aconseguida experimentalment en els embrions en estadi de blàstula d’eriçons de mar quan hom els colloca en aigua de mar i en concentracions moderades de clorur de liti

Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung…

Són triploblàstics els metazous, llevat dels porífers, els cnidaris i els ctenòfors

En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…

És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que…

Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…

Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual…

És format per cèllules estrellades amb grans espais intercellulars ocupats per una substància constituïda principalment per mucina És un teixit d’una gran potencialitat, car en deriven tot el teixit conjuntiu, l’esquelet dels vertebrats, el sistema circulatori i molts músculs Pràcticament, el mesènquima no existeix en els organismes adults, i les seves funcions immunològiques són efectuades pel sistema reticuloendotelial d’Aschoff