Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
genètica
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
vacuna genètica
Biologia
Medicina
Vacuna derivada d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen.
Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten ancorats en la…
enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i…
genètica mèdica
Biologia
Branca de la genètica que estudia la implicació de les variants al·lèliques dels gens en la gènesi, la manifestació i l’evolució de les malalties.
Els avenços en genètica mèdica han demostrat que el genoma de cada persona condiciona la seva susceptibilitat a patir tant de malalties d’origen genètic com de qualsevol altre tipus, àdhuc les infeccioses, i la seva resposta als fàrmacs
deriva genètica
Biologia
Alteració no direccional, en les poblacions petites, originada pels gens que rep cada generació i que són una mostra estadística dels gens continguts a la generació precedent.
És un fenomen no direccional, puix que el canvi és sempre degut a l’atzar Les conseqüències són una diferenciació entre les diverses subpoblacions, una tendència a la homogeneïtat dins cadascuna d’aquestes i un augment del homozigots En poblacions d’un nombre elevat d’individus hom pot prescindir de la deriva genètica
genètica quantitativa
Biologia
Branca de la genètica que estudia l’herència dels caràcters quantitatius, com ara l’alçària, el pes i el color de la pell de les persones.
L’estudi d’aquests caràcters, que es distingeixen perquè presenten una distribució contínua, ha demostrat la intervenció de diversos gens en la determinació d’una mateixa característica i el fet que, en moltes ocasions, també hi influeix l’ambient
millora genètica
Biologia
Obtenció de genotips vegetals o animals de superior productivitat, qualitat o resistència a factors biòtics o abiòtics adversos.
reserva genètica
Biologia
Conjunt de genotips d’un organisme que es conserva en forma d’espècimens, gàmetes o embrions amb l’objectiu d’aïllar-los de circumstàncies externes adverses i de preservar-ne l’existència.
diversitat genètica
Biologia
Variabilitat gènica d’una espècie a causa de les diferències genètiques entre els seus individus.
anticipació genètica
Biologia
Medicina
Fenomen genètic causat per l’expansió progressiva de grups de tres nucleòtids que es repeteixen un cert nombre de vegades de manera consecutiva i que es troben situats dins o a prop d’un gen.
Quan el nombre de repeticions de trinucleòtids assoleix un determinat llindar, és capaç de provocar la manifestació de diverses malalties hereditàries humanes, com per exemple la distròfia miotònica, el retard mental de l'X fràgil i l’atròfia muscular espinal i bulbar o malaltia de Kennedy Cada malaltia depèn d’una repetició de trinucleòtids concreta i afecta un gen determinat En general, un nombre baix de repeticions és innocu i normal, un nombre intermedi es considera portador de la malaltia però no la manifesta i un nombre alt en provoca la manifestació
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina