Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
genoma
Biologia
Representació del conjunt de gens d’un organisme en l’ordre lineal en què es troben en els cromosomes.
El primer genoma desxifrat ha estat el d' Haemophilus influenzae , un bacteri que es troba normalment en l’aparell respiratori humà
genoma
Biologia
Contingut total d’ADN propi del conjunt dels cromosomes d’una espècie.
projectes genoma
Biologia
Projectes científics l’objectiu dels quals és determinar la seqüència completa del genoma d’un organisme, ja sigui un animal, una planta, un fong, un bacteri, un arqueu, un protist o un virus.
Un cop seqüenciat s’anoten els gens i les altres seqüències importants, com les reguladores, presents en aquest genoma A més del Projecte Genoma Humà , es disposa de la seqüència complerta del genoma de centenars d’altres organismes, de tots els dominis i regnes, d’orgànuls com mitocondris i cloroplasts, de virus i també d’organismes extingits, com l’home de neandertal
alu
Biologia
Família de seqüències d’ADN presents en múltiples còpies en el genoma humà.
Els membres de la família alu, presents també en altres mamífers, tenen una longitud de 200 a 300 parells de bases Es troben repetides de 700 000 a 900 000 vegades per genoma, cosa que representa el 10% del genoma humà Se'n desconeix la funció Són emparentades amb els retrotransposons, cosa que les capacita a moure's pel genoma
efecte matern
Biologia
Efecte o manifestació fenotípica en el descendent degut únicament al genoma matern.
L’efecte matern, anomenat també influència materna , és degut a l’acumulació a l’òvul, abans de ser fecundat, de proteïnes necessàries per al desenvolupament embrionari inicial Aquestes proteïnes, per tant, provenen únicament del genoma matern Després de la fecundació, influeixen els patrons i caràcters fenotípics que s’estableixen durant el desenvolupament embrionari, com és el cas, per exemple, de l’enrotllament de la closca del cargol Limnaea peregra , cap a la dreta o cap a l’esquerra
genòmica comparativa
Biologia
Branca de la genòmica que analitza i compara el genoma de diferents espècies.
L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades
genòmica nutricional
Biologia
Branca de la genòmica que analitza l’efecte dels nutrients en funció del genoma.
La base conceptual d’aquesta disciplina científica se centra en el fet que sota determinades circumstàncies i en determinades persones el tipus d’alimentació pugui ésser un factor de risc per a patir determinades malalties També sosté que certs components dels aliments poden actuar sobre el genoma El seu objectiu és proporcionar la base necessària per a poder fer recomanacions dietètiques de manera personalitzada que ajudin a prevenir les malalties
element dispers llarg
Biologia
Seqüència d’ADN formada per més de 1 000 parells de bases, que es troba repetida fins a 40 000 vegades al genoma.
Els elements dispersos llargs LINE, long interspersed elements formen part de l’ADN moderadament repetitiu Malgrat que representen més del 10% del genoma dels mamífers, es desconeix quina pot ser la seva funció
element dispers curt
Biologia
Seqüència d’ADN de menys de 500 parells de bases que es troba repetida fins a 500 000 vegades al genoma.
Els elements dispersos curts SINE, de l’anglès short interspersed elements formen part de l’ADN moderadament repetitiu Malgrat que representen més del 10% del genoma dels mamífers, es desconeix quina pot ser la seva funció Els SINE més ben caracteritzats en l’espècie humana són un conjunt de seqüències molt relacionades anomenades família alu
retrovirus
Biologia
Grup de virus ARN d’infecció lenta que es caracteritzen per transcriure el seu genoma d’ARN a ADN.
La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar diverses afeccions com ara…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina