Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
hipòfisi

Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l’encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària, la qual glàndula, relacionada amb l’hipotàlem, regula la major part de funcions de l’organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc).
En l’home es troba a la sella turca, depressió de l’os esfenoide situada sota l’hipotàlem, pesa uns 50 cg que poden modificar-se per causes fisiològiques i consta d’un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones
neurosecreció
Biologia
Nom genèric de les substàncies secretades per les terminacions nervioses de certes cèl·lules del cervell, al corrent circulatori.
Poden ésser hormones, com l’antidiürètica, o bé mitjancers químics que, provinents de les neurones de l’hipotàlem, promouen l’alliberament d’hormones tròpiques del lòbul anterior de la hipòfisi, les quals, al seu torn, estimulen les glàndules endocrines perifèriques a alliberar llurs hormones respectives
circulació portal
Biologia
Zoologia
Circulació en què la sang, procedent de les artèries de la circulació general, després de banyar les vísceres abdominals i de proveir-se dels productes de la digestió, és recollida per la vena porta que la mena cap al fetge.
En aquest òrgan la sang es distribueix pels sinusoides on tenen lloc les reaccions metabòliques hepàtiques i va després cap a les venes centrolobellars i cap a les suprahepàtiques que desemboquen en la vena cava inferior on la sang torna a assolir la circulació general Hi ha també una circulació portal hipotalamohipofisària mitjançant la qual l’hipotàlem envia a la hipòfisi diferents factors d’alliberament que hi estimulen la producció de determinades hormones
neurohormona
Biologia
Nom genèric de les hormones produïdes i alliberades per cèl·lules nervioses especialitzades.
De natura sovint peptídica, són sintetitzades a l’interior de les cèllules i transportades a través de l’axó cap a la terminació nerviosa, on són alliberades en resposta a estímuls que arriben per l’axó Són transportades als òrgans efectors, sovint distants, per mitjà del corrent circulatori Entre les neurohormones més conegudes hi ha la vasopressina i l’oxitocina secretades per l’hipotàlem, la noradrenalina per les cèllules cromafíniques de la medulla suprarenal i els factors d’alliberament de la tirotropina i de la gonadotropina
fam
Biologia
Desig molt intens de menjar, sovint lligat a una sensació de buit o de contracció a l’estómac.
Si no se satisfà, produeix una sensació de feblesa, de defallença i de mal de cap La regulació de la sensació de fam és complexa hom l’atribueix a les contraccions de l’estómac anomenades ‘punxades de la fam’ i la baixada del nivell de glucosa a la sang De fet, la regulació en sentit estricte es troba al centre de sacietat de l’hipotàlem, sensible a la disponibilitat de glucosa a la sang També hi influeixen d’altres factors, no solament fisiològics sinó també psicològics, en especial reflexos condicionats i hàbits
cortisol
Biologia
Farmàcia
Hormona glucocorticoide secretada pel còrtex suprarenal de molts mamífers.
De natura corticoesteroide, té funcions antiinflamatòries i immunosupressores i és emprat en el tractament de malalties immunològiques, l’asma, la insuficiència corticoadrenal, quadres allèrgics i malalties neoplàstiques, sobretot les de tipus hematològic La seva concentració a la sang és regulada per l’hipotàlem i la hipòfisi mitjançant un sistema que inclou l’hormona adrenocorticotròpica És un factor important en la regulació del metabolisme dels greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes i el sodi i el potassi Aplicat a grans dosis i per períodes prolongats pot causar…
somatostatina
Biologia
Neurohormona de l’hipotàlem que actua inhibint el factor d’alliberament de la somatotropina.
És de natura polipeptídica, constituïda per 14 aminoàcids Inhibeix també la secreció d’insulina, glucagó, gastrina i colecistoquinina El seu pes molecular és 1638
sistema endocrí

El sistema endocrí
© Fototeca.cat
Biologia
Sistema format per les glàndules i altres estructures que elaboren unes secrecions anomenades hormones, que són abocades a la sang per ser distribuïdes per tot el cos.
Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les glàndules…
factor alliberador de corticotropina
Biologia
Mediador químic produït a l’hipotàlem que és secretat cap a l’adenohipòfisi on determina l’alliberament a la sang de l’hormona adrenocorticotròpica que hi era emmagatzemada.
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…