Resultats de la cerca

Els integrants d’un grup d’allels són marcadors genètics mútuament excloents, i sorgeixen per mutació genètica En els organismes diploides, els allels ocupen loci locus homòlegs, és a dir, estan en una posició idèntica en els cromosomes homòlegs En el moment de la gametogènesi només es transmet un allel i, per tant, es dóna només una de les dues alternatives possibles dominància o recessió genètica, la qual cosa suposa la base de l’herència alternativa o mendeliana

La formació de bivalent és un requisit previ per a la reducció del nombre cromosòmic somàtic i per a ña distribució a l’atzar de les parelles aparellades Els bivalents poden ésser homomòrfics d’estructura afí, heteromòrfics d’estructura diferent o parcialment homòlegs, i precèntrics o precoços amb regions centromèriques ja separades a la primera metafase

Les homologies tenen una importància fonamental en la inferència filogenètica, ja que només aquestes poden donar informació sobre les relacions de parentiu entre organismes Així, el primer pas per a estimar les relacions evolutives és determinar quins trets són realment homòlegs A partir de dos caràcters, cal trobar correspondència topològica, embriològica i composicional entre aquests trets Posteriorment a l’obtenció d’un arbre filogenètic, es comprova si en efecte els dos caràcters són homòlegs verificant si han evolucionat únicament una vegada a partir d’un…

Els cromosomes es presenten per parells, i els components de cada parell són homòlegs, de manera que tenen el doble dels cromosomes d’una cèllula haploide haploïdia

És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de…

Aquest fenomen prové de la fusió d’un gàmeta haploide amb un de diploide És el cas de l’albumen del sac embrionari dels vegetals superiors En els animals, comporta esterilitat, ja que en la meiosi de la gametogènesi és impossibilitada la divisió de dues parts iguals dels cromosomes homòlegs

L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades

En són exemples els de la drosòfila i els d’alguns bacteriòfags, per tal com efectuen els mateixos processos en l’organisme i es presenten en cistrons homòlegs Pel fet d’haver-se originat per mutacions en parts diferents del cistró, presenten recombinacions per entrecreuament dins el cistró i són, per tant, separables En altres casos, el pseudoallelisme pot ésser explicat per interaccions funcionals entre mutacions de diferents cistrons

La manca de disjunció origina gèmetes euploides

Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…