Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
citomegalovirus
Biologia
Nom genèric d’uns virus d’ADN del grup dels herpes virus.
Causen infeccions, en general freqüents i asimptomàtiques A vegades poden ésser greus i generalitzades com en infeccions congènites, o en individus amb les defenses disminuïdes o en pacients de trasplantacions
picornavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN de cadena simple, amb càpsida nua i simetria icosaèdrica, típicament presents en els conductes respiratoris i gastrointestinals de l’home i d’altres vertebrats.
Es repliquen en el citoplasma de la cèllula hoste Són els causants d’afeccions gastrointestinals i respiratòries, poliomelitis, meningitis asèptica, i infeccions que causen lesions cutànies i a les mucoses, per bé que moltes infeccions són subclíniques Els picornavirus inclouen els enterovirus , els rinovirus i els calicivirus
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom…
Haemophilus influenzae
Biologia
Bacteri del gènere hemòfil que causa infeccions respiratòries, conjuntivitis i meningitis.
Fou el primer organisme del qual es disposà de la seqüència completa del genoma, l’any 1995
bacteroide
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les bacteroïdàcies, que formen part de la flora intestinal normal de l’home i d’altres mamífers, abundants sobretot al còlon; són gramnegatius, aeròbics i no formen espores.
Les espècies B fragilis i B melaninogenicus són patògenes per a l’home i es poden trobar en infeccions abdominals, pulmonars, urinàries, genitals, teixit necròtic, etc
endotoxina
Biologia
Toxina continguda a l’interior d’algunes soques bacterianes, que exerceix la seva acció tòxica en produir-se la lisi de la membrana cel·lular.
Són lipopolisacàrids resistents a la calor, a l’alcohol i als àcids diluïts Les endotoxines són emetitzants i pirogèniques i potencien infeccions importants, puix que debiliten les defenses, especialment les fagocitàries
axènic | axènica
Biologia
Estèril, lliure de gèrmens (patògens o no).
És dit d’un medi on viuen organismes en aquestes condicions de laboratori, o dels mateixos organismes Per mitjà de cambres axèniques poden sobreviure nounats incapaços de resistir infeccions Bé que tècnicament l’exclusió de bacteris i d’organismes superiors no presenta dificultats, els virus són molt difícils d’excloure, especialment, aquells que són incorporats al genoma
espiroquetals
Biologia
Ordre de bacteris unicel·lulars no fotosintètics amb cèl·lules extraordinàriament llargues, que s’enrotllen en espiral i atenyen de 30 a 500 μ.
Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies
virus del Zika
Biologia
Virus de la família Flaviviridae, transmès generalment per mosquits del gènere Aedes i que dóna lloc a una infecció d'efectes diversos.
Els símptomes més habituals, similars als d’altres infeccions víriques també transmeses per mosquits, com el dengue o el chikungunya , són febre, l’aparició d’erupcions eritematoses exantema, conjuntivitis, dolors musculars i articulars i malestar general Es manifesten dins de la primera setmana després de la picada en humans infectats, bé que en la majoria dels casos la infecció és asimptomàtica En cas contrari, cursa de manera lleu fins que guareix espontàniament No existeix tractament o medicament específic conegut, i hom recomana la ingestió de líquids per a prevenir la…
blau de metilè
Biologia
Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies