Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Hyacinthe Vincent
Biologia
Bacteriòleg gascó.
Descriví per primera vegada la malaltia infecciosa que porta el seu nom angina de Plaut-Vincent i contribuí a l’obtenció de vacunes i sèrums, especialment contra la gangrena gasosa
micoplasma

Mycoplasma pneumoniae
Microbe World (CC BY-NC-SA 2.0)
Biologia
Gènere d’organismes procariotes gramnegatius de la classe dels mol·licuts, de la família de les micoplasmatàcies.
Les espècies d’aquest gènere són constituïdes per organismes paràsits o patògens d’un ampli espectre d’animals i d’unes quantes desenes de plantes Les cèllules no tenen paret cellular, fet pel qual són pleomòrfiques Fan entre 150 i 300 nm de diàmetre, i les formes filamentoses arriben a diversos μm Totes les espècies són quimioorganòtrofes i aeròbiques facultatives La seva membrana cellular conté esterol, que el fa vulnerable als antibiòtics poliènics, bé que són resistents a la penicillina Presenten l’òptim de creixement a 37°C de temperatura i a 7,0 de pH Tenen un cicle vital…
Robert Koch
Biologia
Microbiòleg alemany.
De jove exercí la medicina rural, fins que els seus treballs de laboratori cridaren l’atenció d’alguns savis coetanis FJCohn, JCohnheim, etc i li valgueren un càrrec important al departament imperial d’higiene de Berlín, on prosseguí les seves investigacions i creà nous mètodes de cultiu i tinció de bacteris L’any 1882 descobrí el bacil de la tuberculosi, i el 1883, dirigint una expedició científica a Egipte, féu el descobriment del virus colèric Professor a la Universitat de Berlín, publicà importants treballs sobre la teoria general de la malaltia infecciosa i, en particular, sobre la…
virino
Biologia
Partícula infecciosa hipotètica, l’existència de la qual no ha estat demostrada.
Estaria formada per una proteïna codificada per l’organisme hostatjador i un petit àcid nucleic que no codificaria cap proteïna, però que serviria de motllo per a la seva pròpia replicació, la qual estaria catalitzada pels enzims de l’organisme hostatjador Es descriu com a alternativa al prió
immunitat
Biologia
Procés pel qual un organisme es fa resistent a una malaltia, especialment infecciosa, gràcies a la formació d’anticossos específics.
En sentit més ampli, el terme és emprat per a significar la capacitat de reacció d’un organisme davant d’una substància antigènica La immunitat és natural congènita o adquirida en aquest segon cas pot ésser espontània , com a resultat d’una infecció prèvia induïda per una malaltia aparent o oculta, o bé provocada mitjançant una acció terapèutica vacunació La immunitat provocada és activa quan és el mateix organisme el que reacciona contra l’agent patogen inoculat, i passiva quan depèn de substàncies immunitzants fora de l’organisme sèrums
biologia molecular

Esquema i representació tridimensional de la molècula helicoidal de DNA, segons James D. Watson i Francis H.C. Crick, una de les descobertes cabdals en el camp de la biologia molecular (1, bases púriques i pirimídiques; 2, desoxiribosa; 3, fosfat)
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia i de la bioquímica que té per objecte l’explicació dels fenòmens biològics per mitjà de l’estudi de les biomolècules portadores de la informació genètica de la cèl·lula.
Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA No obstant…
viroide
Biologia
Partícula infecciosa d’àcid nucleic de baix pes molecular, que no està protegida per un embolcall proteic com els virus autèntics.
microbiologia
Biologia
Part de la biologia que estudia els microorganismes.
Aquesta disciplina s’ocupa de la descripció dels nombrosos tipus de microorganismes protozous, algues, fongs, bacteris, rickèttsies, virus, etc, de l’estudi de llurs condicions i medis de vida, de llurs relacions amb la natura, de tots aquells casos en què els microorganismes actuen com a patògens en l’home, els animals i les plantes, dels processos industrials que mitjançant microorganismes produeixen aliments llevats de panificació, formatges, begudes alcohòliques, maduració d’embotits, etc i de la producció industrial d’antibiòtics, aminoàcids i dissolvents orgànics També és una ciència…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…