Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
processament de l’ARN
Biologia
Procés de maduració de l’ARNm eucariota i de l’ARNt i l’ARNr eucariotes i procariotes, que es produeix després de la seva síntesi a partir de la informació continguda en l’ADN i que els fa plenament funcionals.
L’ARNm eucariota es transcriu inicialment com una molècula precursora més llarga que la que després dirigirà la síntesi de la proteïna corresponent Aquesta molècula inicial, anomenada ARN nuclear heterogeni o ARNhn, es localitza al nucli i és més llarga que l’ARNm Per a assolir la maduresa, i per tant la funcionalitat, l’ARNhn es veu sotmès a diverses modificacions posttranscripcionals, que consisteixen en la incorporació d’una caputxa de 7-metil-guanosina a l’extrem 5’ en l’eliminació de l’extrem 3’, al qual s’afegeix una cua de poliadenines en l’eliminació dels introns, i en la…
coopció
Biologia
Fenomen biològic evolutiu que consisteix en la reutilització de gens o estructures morfològiques que han estat afavorides per la selecció natural pel fet de realitzar una funció determinada per a fer-ne una altra de diferent.
Un exemple clàssic són les plomes dels ocells, que foren seleccionades inicialment per la seva capacitat de contribuir a mantenir la temperatura del cos constant i que van ser cooptades pel vol
teoria del disseny intel·ligent
Biologia
Teoria no científica que postula que l’evolució dels organismes ha estat conduïda per un ésser superior.
Proposada inicialment pel Discovery Institute dels EUA, ha estat assumida per un ampli collectiu de persones d’aquell país Accepta els principis evolucionistes de la teoria neodarwinista, però afirma que l’evolució ha estat guiada per Déu per a arribar a generar l’home a imatge i semblança seva
Henri Laborit
Biologia
Medicina
Metge i fisiòleg francès.
Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà
Pío del Río Hortega
Biologia
Històleg i citòleg castellà.
Desenvolupà les tècniques d’impregnació argèntica amb una cinquantena de variants L’aplicació d’alguns dels seus mètodes permeté la descripció de la micròglia i de quatre menes de cèllules d’oligodendròglia glia neuròtropa diferenciant-les de les cèllules de mesòglia, anomenades avui cèllules d’Hortega Relacionat inicialment amb Ramón y Cajal i la seva escola, se n'allunyà per un seguit de discrepàncies amb el mestre Exiliat a l’Argentina, fou nomenat director de l’Instituto Nacional del Cáncer a Buenos Aires 1931, on fundà la revista Archivos de histología normal y patológica
hipòtesi de la Reina Vermella
Biologia
Hipòtesi que explica l’avantatge selectiu de la reproducció sexual i la cursa armamentista de les espècies.
Segons aquesta hipòtesi, el principal avantatge selectiu de la reproducció sexual és generar organismes que no siguin mai genèticament idèntics als seus progenitors, per la qual cosa qualsevol paràsit que els afecti mai no podrà estar completament adaptat als seus hostes De la mateixa manera, qualsevol canvi evolutiu d’una espècie que afecti les relacions amb els seus depredadors o les seves preses actuarà de selecció, i afavorirà mecanismes que mantinguin l’equilibri entre espècies, en una cursa armamentista Fou proposada inicialment per Leigh Van Valen el 1973, i manlleva el nom del…
Peter Lawrence

Peter Lawrence
©
Biologia
Biòleg britànic.
Doctor per la Universitat de Cambridge 1965, de la qual és membre permanent de l’equip científic del Laboratori de Biologia Molecular des del 1969, en codirigí el Departament de Biologia Cellular 1984-86 Pertany a l’Organització Europea de Biologia Molecular 1976, a la Royal Society 1983 i a la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències 2000 Considerat una autoritat en l’àmbit de la biologia del desenvolupament, les seves investigacions sobre l’evolució genètica de la mosca Drosophila melanogaster han permès avançar en l’estudi del genoma humà i les malalties de base genètica D’entre…
fitocrom
Biologia
Botànica
Pigment responsable de les respostes dels vegetals al fotoperíode.
És una cromoproteïna, d’estructura proteica molt poc coneguda, i el grup prostètic és una cadena tetrapirròlica oberta Quan el pigment absorbeix llum d’una longitud d’ona de 660 nm roig, no hi ha absorció a 730 nm infraroig, mentre que si l’absorció és màxima a 730 nm quasi no hi ha absorció a 660 nm Això vol dir que hi ha dues formes d’aquest pigment molecularment diferents En illuminar amb llum de 730 nm, la concentració de molècules de pigment sensibles a aquesta longitud d’ona disminueix parallelament a l’augment de la concentració de les sensibles a 660 nm S'esdevé semblantment quan rep…
Jordi Sabater i Pi

Jordi Sabater i Pi a les cascades del riu Mbia (Guinea Equatorial)
© UB - Col·lecció Sabater i Pi
Biologia
Etòleg i primatòleg.
Doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat de psicologia, per la Universitat de Barcelona, en fou professor de primatologia i etologia 1976-87, assignatura que introduí per primera vegada en una Universitat de l’Estat espanyol S’inicià en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes Dins la diversa…