Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Casimir Roumeguère
Biologia
Historiografia
Naturalista i historiador occità.
Arxiver de la ciutat de Tolosa, s’interessà vivament per la botànica, principalment per la criptogàmia aplegà una notable collecció de documents sobre la història de la botànica als Pirineus i altres àrees de l’Estat francès
Bruce Frederick Cummings
Biologia
Literatura anglesa
Biòleg i assagista anglès, més conegut pel pseudònim Wilhelm Nero Pilate Barbellion.
Fou periodista a 16 anys més tard s’interessà en les ciències naturals i guanyà per oposició una plaça al museu d’història natural de Londres el 1911 El 1919 publicà The Journal of a Disappointed Man ‘Diari d’un home desillusionat’, inspirat en el seu mateix diari, on fa una autoanàlisi lúcida i profunda
Ernst Mayr
Biologia
Biòleg nord-americà d’origen alemany.
Participà en diverses expedicions científiques a Nova Guinea i a les illes Salomón 1928-30 S'interessà pels processos d’especiació i per la genètica de poblacions De les seves obres cal destacar Systematics and the Origin of Species 1942, Birds of Southwest Pacific 1945, Animal Species and Evolution 1963, Principles of Systematic Zoology 1968, Populations, Species and Evolution 1970 i Evolution and Diversity of Life 1976
Henri Laborit
Biologia
Medicina
Metge i fisiòleg francès.
Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà
Llorenç Tomàs
Biologia
Naturalista.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres
Eduard Boscà i Casanovas
Biologia
Metge i naturalista.
Fou pràcticament l’iniciador dels estudis herpetològics a la península Ibèrica És autor de Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des îles Baléares 1878, publicat després en castellà 1879 i posteriorment corregit i ampliat 1881 S'interessà també per la botànica publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia 1873, i tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43 000 peces
Charles Richet

Charles Richet
© Fototeca.cat
Biologia
Fisiòleg francès, fill d’Alfred Richet.
Juntament amb el seu collega de la Universitat de París, PPortier, i amb independència de NMArthus que arribà a conclusions semblants al mateix temps, creà el concepte i el nom d’anafilaxi per a explicar tots aquells fenòmens de sensibilització provocats per la introducció d’un antigen que, en lloc de suscitar immunitat, deixa l’organisme en condicions de sofrir trastorns greus si es repeteix el contacte Féu també valuosos estudis sobre la fisiologia del sistema nerviós i s’interessà per la metapsicologia Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1913
Antonio Sánchez-Comendador y Pagniucci
Biologia
Farmacèutic i naturalista.
Fou catedràtic de mineralogia i zoologia de la facultat de filosofia i després de la de ciències de la Universitat de Barcelona 1847-60, i de matèria mèdica vegetal a la facultat de farmàcia de la mateixa universitat 1860-88 Autor de nombrosos treballs sobre fauna catalana, s’interessà també per la botànica i figurà entre els membres honoraris de la Sociedad Botánica Barcelonesa 1872-75 Fou un dels fundadors i redactors, juntament amb Bergnes de les Cases i d’altres, de la revista científica i literària La abeja 1862-70
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940
Antoni Capdevila i Gili
Biologia
Història
Medicina
Metge, naturalista i erudit.
Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber usar…