Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
làmina anellada
Biologia
Estructura citoplasmàtica que no es troba en totes les cèl·lules animals.
Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…
fesa branquial
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les obertures que, en nombre de cinc a set parells, s’obren a ambdós costats del cap dels condroïctis.
Les feses branquials posen en circulació la faringe amb l’exterior, i sobre elles se situen, part dedins, les làmines branquials
cutícula
Biologia
Capa complexa, impermeable i resistent, que es diposita sobre la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes, aïllant l’interior i evitant la pèrdua d’aigua i, en bona part, també la de gasos.
Es forma per extensió, de manera poc coneguda, a partir de les cellules epidèrmiques Consta de diverses capes una capa pèctica , sobre la membrana celulòsica, en continuïtat amb les làmines mitjanes, no sempre present una capa dita cutinitzada , de cellulosa impregnada de cutina i ceres, i al damunt, una latra capa, dita cuticularitzada , de cutina pura És freqüent que a sobre hi hagi encara dipòsits de cera epicuticular, hidròfuga
osteogènesi
Biologia
Formació del teixit ossi.
Tant la formació com el desenvolupament d’aquest teixit són el resultat de la transformació del teixit conjuntiu, les cèllules del qual esdevenen osteoblasts amb activitat metabòlica de les sals de calci, fixades per l’osteïna provinent de la transformació de la substància fonamental L’ossificació es produeix en els ossos de membrana, com en el crani directa, o bé el teixit conjuntiu esdevé cartilaginós abans d’ésser ossi, com en els ossos dels membres, de les costelles, del raquis, etc En l’home l’osteogènesi s’inicia al fetus i continua activament en la infantesa i l’adolescència fins que l…
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…
arc branquial
Biologia
Zoologia
Arc ossi o cartilaginós que suporta les làmines branquials d’agnats i peixos (arc visceral).
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de…
làmina branquial
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les làmines portades pels arcs branquials, irrigades per les artèries branquials i on té lloc la respiració branquial.
citologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia l’estructura i la funció de la cèl·lula.
Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…