Resultats de la cerca

Les feses branquials posen en circulació la faringe amb l’exterior, i sobre elles se situen, part dedins, les làmines branquials

Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’…

Es forma per extensió, de manera poc coneguda, a partir de les cellules epidèrmiques Consta de diverses capes una capa pèctica , sobre la membrana celulòsica, en continuïtat amb les làmines mitjanes, no sempre present una capa dita cutinitzada , de cellulosa impregnada de cutina i ceres, i al damunt, una latra capa, dita cuticularitzada , de cutina pura És freqüent que a sobre hi hagi encara dipòsits de cera epicuticular, hidròfuga

Tant la formació com el desenvolupament d’aquest teixit són el resultat de la transformació del teixit conjuntiu, les cèllules del qual esdevenen osteoblasts amb activitat metabòlica de les sals de calci, fixades per l’osteïna provinent de la transformació de la substància fonamental L’ossificació es produeix en els ossos de membrana, com en el crani directa, o bé el teixit conjuntiu esdevé cartilaginós abans d’ésser ossi, com en els ossos dels membres, de les costelles, del raquis, etc En l’home l’osteogènesi s’inicia al fetus i continua activament en la infantesa i l’adolescència fins que l…

Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…

Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi òptic, hom ha…

Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…