Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
sàcul
Biologia
Vesícula aplanada, limitada per una membrana llisa, sense ribosomes; llur conjunt forma el dictiosoma
.
segmentació metamèrica
Biologia
Zoologia
Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.
Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en l’epidermis,…
organografia
Biologia
Descripció dels òrgans d’un organisme, limitada a la forma externa o també a la seva estructura anatòmica.
audició

Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada…
plasmodi
Biologia
Massa multinucleada, formada per la unió de cèl·lules anteriorment lliures, limitada per una membrana plasmàtica de forma i dimensions no definides.
En el plasmodi d’agregació les cèllules no perden llur individualització, mentre que en el plasmodi de fusió desapareixen les membranes respectives
celoma

Tipus d’animals segons el celoma
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, i que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.
El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la possibilitat d…
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
vacúol
Biologia
Espai intracel·lular protoplasmàtic en el qual s’acumulen substàncies líquides o gasoses, secretades pel protoplasma, o productes sòlids.
Aquests fluids són sempre homogenis La paret és formada per una delicada membrana, anomenada tonoplast o pellícula endoplasmàtica La utilització del roig neutre, colorant vital del contingut vacuolar, ha permès de saber que existeix un vacuoma aparell o sistema vacuolar de la cèllula en les cèllules animals Els vacúols poden originar-se per divisió de vacúols preexistents o per elaboració espontània en el citoplasma per exemple, per hipertròfies dels elements de l’ergastoplasma Els vacúols són lloc d’acumulació de substàncies de reserva o de deixalles tòxiques per part del mateix citoplasma…
biogeografia
Biologia
Part de la geografia que estudia la superfície de la Terra en l’aspecte biològic.
S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals zoogeografia , de les plantes fitogeografia i àdhuc de l’home antropogeografia Al principi la biogeografia es limità a descriure aquesta distribució actualment, però, intenta d’explicar-ne les causes i la seva variació al llarg del temps, mitjançant l’ajut d’altres ciències biològiques i geològiques, com ara l’ecologia, la corologia, la biocenologia, la genètica de poblacions, la paleontologia i la paleoclimatologia Així, hom considera l’àrea actual de distribució d’una espècie o tàxon en funció de les àrees pretèrites, de l’existència o…
prosteca
Biologia
Extensió filiforme o cònica de la cèl·lula limitada per la capa de mureïna i la membrana externa, per la qual cosa l’interior d’aquestes estructures és continuació del citoplasma de la cèl·lula.
Té diverses funcions, com ara la de retardar la sedimentació de les cèllules, o bé la d’augmentar la superfície de la cèllula amb l’objectiu d’incorporar-hi els nutrients amb major eficiència