Resultats de la cerca

Hom distingeix els diferents tipus de tactisme mitjançant formes prefixades, com ara quimiotactisme, heliotactisme, fototactisme

Hom els troba en basses i estanys d’aigua poc moguda en forma d’agregats, de poques cèllules, de coloracions blanc groguenques degudes al sofre No són mòbils

Són mòbils, amb flagels perítrics o, més rarament, amb un flagel únic Poden ésser aerobis o anaerobis facultatius, però només fermenten els sucres aeròbicament Viuen sapròfits al sòl, a les aigües continentals i a la mar

Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens

Pertany al grup dels grampositius Els bífidus no són mòbils, i sovint es presenten agrupats en fileres ramificades La seva presència a la flora intestinal s’associa amb una protecció contra les allèrgies i amb una menor probabilitat de patir tumors intestinals Algunes espècies s’empren en aliments probiòtics

Hi abunden les espècies immòbils les mòbils tenen flagels perítrics, la qual cosa les separa d’altres grups Hi ha famílies grampositives i gramnegatives, espècies capsulades i no capsulades, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies, esporògenes i sense espores, mesòfiles, termòfiles, criòfiles, etc Aquest ordre comprèn els bacteris més típics i de més importància sanitària i econòmica

Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae

Els gàmetes poden ésser morfològicament iguals isogàmeta o molt diferents heterogàmeta Els gàmetes mòbils reben el nom de planogàmetes , i els immòbils aplanogàmetes Molts organismes, com és ara l’home, presenten una heterogàmia denominada oogàmia , que es caracteritza pel fet de presentar un gàmeta immòbil gros i ric en substàncies òvul i un altre de petit, flagellat i mòbil espermatozoide

Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium