Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
anticipació genètica
Biologia
Medicina
Fenomen genètic causat per l’expansió progressiva de grups de tres nucleòtids que es repeteixen un cert nombre de vegades de manera consecutiva i que es troben situats dins o a prop d’un gen.
Quan el nombre de repeticions de trinucleòtids assoleix un determinat llindar, és capaç de provocar la manifestació de diverses malalties hereditàries humanes, com per exemple la distròfia miotònica, el retard mental de l'X fràgil i l’atròfia muscular espinal i bulbar o malaltia de Kennedy Cada malaltia depèn d’una repetició de trinucleòtids concreta i afecta un gen determinat En general, un nombre baix de repeticions és innocu i normal, un nombre intermedi es considera portador de la malaltia però no la manifesta i un nombre alt en provoca la manifestació
efecte matern
Biologia
Efecte o manifestació fenotípica en el descendent degut únicament al genoma matern.
L’efecte matern, anomenat també influència materna , és degut a l’acumulació a l’òvul, abans de ser fecundat, de proteïnes necessàries per al desenvolupament embrionari inicial Aquestes proteïnes, per tant, provenen únicament del genoma matern Després de la fecundació, influeixen els patrons i caràcters fenotípics que s’estableixen durant el desenvolupament embrionari, com és el cas, per exemple, de l’enrotllament de la closca del cargol Limnaea peregra , cap a la dreta o cap a l’esquerra
síndrome XYY
Biologia
Medicina
Trisomia que afecta l’espècie humana i que es caracteritza per la presència de dos cromosomes Y i un cromosoma X, juntament amb la dotació normal d’autosomes (47,XYY).
Les persones afectades per aquesta síndrome tenen diferenciació masculina, una alçada superior a la mitjana, generalment més de 180 cm, i una intelligència menor a la mitjana Estudis fets en institucions penitenciàries han relacionat la manifestació d’aquesta síndrome amb comportaments antisocials Molts dels afectats, però, no manifesten cap tipus de comportament antisocial i porten vides perfectament normals Té una incidència d’1 de cada 1 000 homes nascuts vius
expressivitat
Biologia
Grau de manifestació de l’efecte d’un gen en els individus en què és discernible.
codominància
Biologia
Fenomen genètic d’alguns heterozigots, consistent en la manifestació simultània dels caràcters donats pels dos al·lels.
acte sexual
Biologia
Qualsevol acció o manifestació de l’ésser humà que té per objectiu la satisfacció de la seva sexualitat.
menstruació
Biologia
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50 anys, aproximadament La…
Auguste Lumière
Biologia
Biòleg i industrial francès.
Amb el seu germà Louis Lumière Besançon 1864 — Bandol, Provença 1948, químic i industrial francès, fou l’inventor del cinematògraf cinematografia Tot i que tots dos treballaren en aquesta tasca, sembla que fou Louis el qui resolgué mecànicament el problema de la presa d’imatges en moviment i de llur projecció posterior damunt un llenç blanc pantalla Els aparells de filmació i de projecció construïts pels Lumière milloraren els sistemes usats fins aleshores per aconseguir la captació successiva d’imatges sobre pellícula fotogràfica i la posterior visió amb sensació de moviment La primera…
genètica mèdica
Biologia
Branca de la genètica que estudia la implicació de les variants al·lèliques dels gens en la gènesi, la manifestació i l’evolució de les malalties.
Els avenços en genètica mèdica han demostrat que el genoma de cada persona condiciona la seva susceptibilitat a patir tant de malalties d’origen genètic com de qualsevol altre tipus, àdhuc les infeccioses, i la seva resposta als fàrmacs